amposta.cat
Quatre artistes ampostins exposen a la Fundació Josep Niebla
És per mi un plaer presentar la mostra titulada «Entrevents», testimoni del treball de quatre artistes d´Amposta. La morfologia dels espais de que disposa la Fundació Niebla a Casavells, ens permet de parlar d´exposicions individuals ben diferenciades.
Presentem obres recents y de tècniques ben diverses: van des de la creença en les capacitats comunicatives de la Pintura el pes psicològic del color i el nervi del dibuix, emprats com a llenguatge dels sentiments: ANTÒNIA RIPOLL, fins a l’expressió plàstica més lírica dels paisatges interiors, però també la fugida de la superfície rectangular del quadre de MANOLO RIPOLLÉS, a l’apropiació de l’espai real amb la presència de materials contundents al servei de conceptes i l’ànim d’establir comunicació amb l’espectador, com és el cas de MANEL MARGALEF, fins a l’ús obert d’aspectes de la comunicació tecnològica al servei de plantejaments socials, sense deixar de banda elements senzills, d’ALFRED PORRES, que actuen per contrast i que ens recorden una vegada més la petitesa de les nostres accions individuals, i tanmateix necessàries.
Com era necessari reunir aquesta exposició, per tal de donar a conèixer, en aquesta terra de vents -l’Empordà- l’obra actual d’aquests realitzadors tocats per altres vents importants com ara el “vent de dalt” (Mestral) i que són presentats aquí amb consideració i afecte.
Josep Niebla.
Manel Margalef
arquitectures domèstiques
Manel Margalef nascut a Amposta el 1963, és artista i professor a l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona. Llicenciat en Belles Arts i Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, rebé l’any 1991 el premi de Pintura Biennal d’Art Ciutat d’Amposta, al 1996 el XXVIII Premio Julio Antonio d’Escultura –Biennal d’Art de la Diputació de Tarragona-, al 2000 el premi compra Baix Camp i al 2003 el Premi “IV Biennal d’Arts Plàstiques Rafael Botí”. Des dels seus inicis l’any 1990 fins avui, ha realitzat diferent exposicions entre les que podem destacar com a produccions més recents Caixes de camí a la Galeria Cànem (1997), Erda al Museu d’Art Modern de Tarragona (1998), Privado a la Galeria Senda (1999), Depósitos a la Galeria Fúcares (2001), L’efecte del Parheli a la Sala Reus (2001), el treball Estratègies d’immersió amb la galeria Forvm i al Museu d’Art de Girona (2003) i el seu últim treball Arquitectures domèstiques a la sala de l’Antic Ajuntament de Tarragona, a la Galeria Senda (Barcelona) i a la Galería Almirante de Madrid. Ha participar en diferents manifestacions de les que cal destacar TRASTOCAMENTS a Can Palauet de Mataró (1997), TRANSPORTABLE al Tinglado II de Tarragona (1998), 46 Salón de Montrouge (2001), RODALÍAS (2001-02), CREUATS “Nous territoris del disseny d’avantguarda” (CCCB 2003), URBI & ORBI a Sedan (2004) i en diferents edicions de ARCO (2000-05) amb la Galeria Cànem, Galeria Forvm, Galería Almirante i amb la Galeria Senda així com al participació en Art Forum Berlín amb aquesta mateixa galeria (2000), a DE FOTO amb la Galeria Forvm, a MACO MÉJICO amb la Galería Almirante (2004) i a la Fira d’Art contemporani de Santander amb la Galeria Cànem (2004-05). Actualment el seu treball té com a objectiu investigar a l’entorn de les nocions d’espai privat, deconstrucció i paisatge interior, on els conceptes d’identitat i memòria son actualitzats com a canals de comunicació entre el jo i l’arquitectura.
Alfred Porres
Cosmètica
L’altruisme del post-deure es complau en al distància: ens hem tornat més sensibles a la misèria exposada a la petita pantalla que a la immediatament tangible.
Gilles Lipovetsky, 1994
És com si el buidat cosificat i endurit dels aconteixements prengués el lloc dels propis aconteixements. Els homes queden reduïts a comparses d’un documental monstruós.
Theodor Adorno, 1974
Dins d’aquest procés de conversió de la política en quelcom estètic, l’espectacle posa en primer pla la nostra fascinació per allò hiperreal i situa l’espectador per a què simplement vegi l’horror i es commocioni, sense respondre’n críticament.
Henry A. Giroux, 1994
Alfred Porres Pla és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Actualment, combina la seva trajectòria artística i els estudis de doctorat en educació de les arts visuals amb la tasca docent a l’educació secundària. Ha estat seleccionar a les dues darreres edicions de la BIAM (Biennal d’Art, Premi de Pintura Ciutat d’Amposta) i al Certamen Bianual de Arte Digital y Nuevas Tecnologías “Espacios Digitales” del Museo de la Universidad de Alicante (2004). Ha participar a +Arte, Festival de Arte en la Calle (Madrid, 2004), De Límits (Sala Can Felipa de Barcelona, 2004), Olladas Oceánicas (Museo do Mar de Galicia, Vigo, 2003), MAD’03 NET (2º Encuentro de Arte Experimental de Coslada, Madrid) i ARCO 2003 (Stand de la galeria Forvm de Tarragona). Les seves dues darreres exposicions individuals són Física i Política (Tortosa, 2004) i Dignataris i No (Amposta, 2003).
Antònia Ripoll
cruïlles-presències-herències
Pintura, perquè permet allò que és expressió, mostra sensacions, és matèria de sentiment, coneixement sensible de compromís i d’empremta directa de les persones: llibertat individual i el compromís social.
Alfabet de comunicació i manifestació visual de sentiments: essencialment vida, interroga sense límits, a nosaltres i al món, foment la vida en acte de sinceritat, en un instant, en un gest, en un color … que sempre resta en la memòria. Color, intensitat, de passió, els vermells i grisos, contrastos del que suposa ser, alhora en sentit físic i ascètic.
Forma, convertida en aura del gest, línia en l’espai sense límit … trobades de saber, crits d’emocions personals, misticismes i metàfores amb el món que ens envolta, la presència i la terra.
Antònia Ripoll és nascuda a Barcelona al 1961, viu i treballa a les Terres de l’Ebre.
Artista visual – Graduada a l’Escola Massana i a Llotja – pintora, amb incursions a les instal·lacions i a la intervenció. Compta amb exposicions i intervencions, a Barcelona, Madrid, Amposta, Reus, Girona i Castelló, de les que les últimes, realitzades en el passat 2004 són: “Gramàtiques d’herències” Palau Bofarull de Reus, “Gramàtiques de l’ànima” Centre Provincial Cultural de les Aules de Castelló.
Manolo Ripollés
lo llustre de la mà
Manolo Ripollés, viu i treballa a Amposta (Delta de l’Ebre), en el seu treball es mesclen les pràctiques pictòriques i visuals fonamentals sobre la literatura sobretot amb la poesia. A mitjans dels anys setanta, moment en que comença a exposar la seva obra, es vincula tant a les avantguardes històriques com als fenòmens locals de la cultura catalana. La pintura, els objectes escultòrics, etc., han aportat a la seva obra una redefinició del paisatgisme, un paisatgisme que es converteix en un mitjà on l’autor s’expressa amb un marcat sentit territorial. Exposicions com Homenatge a Rafael Alberti (1976), Publicació de Vespres (1980), Cicle De la Nit (1981), Fangs de l’Ebre (1998), L’Obsessió de les Dunes (2000) i altres actuacions són el testimoni del seu treball.
Més que una evolució en les formes o en els conceptes, l’obra de Manolo Ripollés, ha quedat reflexada amb els anys en una complexitat que combina la seva forma de pensar i les propostes teòriques amb la producció pictòrica. Això es fa palès als escrits que M. Lluís Borràs, Julio Llamazares, Zoraida Burgos, Manolo P. Bonfill, etc., fan sobre la seva obra. Quan elabora un discurs ho fa en un llenguatge planer que és al mateix temps objecte i instrument.