Presentació dels projectes de recerca arqueològica de l´Ebre al Museu de les Terres de l´Ebre

Més informació sobre l´acte:

PRESENTACIÓ

El tram final de l’Ebre, a l´entorn de la seva desembocadura, emmarca un dels territoris on la recerca arqueològica duta a terme a mitjans del segle passat, amb unes condicions molt diferents a les actuals, va revelar la importància del poblament i del comerç en la prehistòria i la protohistòria en un enclavament geoestratègic.
El Museu de les Terres de l´Ebre té entre els seus objectius la recerca, conservació i difusió dels materials arqueològics de les Terres de l’Ebre i, per extensió, la valorització del seu patrimoni arqueològic. En aquest sentit, el Museu ha donat i dóna suport a una part de la recerca arqueològica que es duu a terme en el tram final de l´Ebre. Després de la seva recent inauguració, s´han establert un seguit de convenis amb diversos investigadors que han de permetre plantejar noves hipòtesis i avançar en el coneixement dels períodes més reculats de la nostra història.

PROGRAMA

18.30 h. Patrimoni arqueològic, recerca i museus
Parlaments a càrrec del Sr. Josep Manel Rueda, subdiretor general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, el Sr. Xavier Llovera director del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Sr. Àlex Farnós, director-gerent del Museu de les Terres de l’Ebre.

19.00 h. Presentació de les recerques arqueològiques i signatura de convenis

• “Paisatge, poblament i evolució social de les comunitats protohistòriques a l’àrea de la desembocadura de l’Ebre (segles XII-II aC)”, a càrrec del Sr. Samuel Sardà
  A mitjans del segle XX, el tram final de l´Ebre i en especial la zona de la seva desembocadura, va ser un punt de referència en la recerca arqueològica d´època protohistòrica. Amb aquesta recerca es reprèn la tasca duta a terme per arqueòlegs com Francesc Esteve Gálvez i Joan Maluquer de Motes, però aplicant les tècniques actuals i els nous coneixements generats en els darrers anys, cosa que ha de permetre posar en valor els jaciments protohistòrics d´aquesta zona, així com aprofundir en el seu coneixement i el de l´entorn de la desembocadura de l´Ebre. Entre els jaciments que inclou aquesta recerca destaquen les tres grans necròpolis protohistòriques de Mas de Mussol (L´Aldea), Mianes (Santa Bàrbara) i L´Oriola (Amposta).
• “Intercanvi i culte a la desembocadura de l’Ebre durant la protohistòria: el jaciment del Bordissal (Camarles, Baix Ebre)”, a càrrec del Sr. Xavier Maese, del Sr. Ricard Marlasca, i de la Sra. Eva Martínez.
  A la dècada de 1950 es descobria al Bordissal (Camarles) un interessant conjunt de materials ceràmics possiblement relacionats amb el culte a la fertilitat. Tot i la importància del jaciment no ha estat fins ara que s´ha plantejat la necessitat de reestudiar-lo. Aquesta recerca pretén dotar d´un marc cronològic i funcional al jaciment en el context de la protohistòria de les Terres de l´Ebre i de les influències comercials hel·lèniques, també es pretén conèixer la seva extensió i avaluar-ne el seu estat de conservació.
• “Relacions camp-ciutat a l’antiguitat. El cas de l’ager dertosanus”, a càrrec del Sr. Ignacio Fiz i del Sr. Toni Cartes (Universitat Rovira i Virgili)
  Aquest projecte neix d´un conveni de col•laboració entre la Universitat Rovira i Virgili i el Museu de les Terres de l´Ebre que ja compta amb 4 anys de desenvolupament. Es tracta d´un projecte ampli de recerca centrat en l´època antiga al curs final de l´Ebre, que inclou prospeccions en extensió al territori, col·laboracions amb altres universitats a nivell internacional (Sotuhampton, Cambridge, etc), i l´aplicació de noves formes de recerca preventiva basades en el GIS. Totes aquestes recerques, imbricades entre elles, han de permetre un millor coneixement d´aquest territori en època antiga.
• “De Dertosa a Ṭurṭūša. Les Terres de l´Ebre entre l´Antiguitat i el Món Islàmic”, a càrrec del Sr. Ramon Martí i del Sr. Joan Negre (Universitat Autònoma de Barcelona)
  Aquesta recerca, que s´ha desenvolupat en el marc d´una tesis doctoral del Departament d´Història Medieval de la UAB, mostra el desenvolupament del món andalusí al voltant del tram final de l´Ebre. El seu desenvolupament ha suposat una intensa tasca de prospecció del territori, així com la revisió i estudi del fons del Museu de les Terres de l´Ebre, cosa que ha permès la localització de nous assentaments i el plantejament de noves hipòtesis sobre la implantació i desenvolupament de la societat andalusina, així com veure les transformacions que es succeeixen entre el món antic i el medieval.
• «Els cadastres medievals del Montsià» a càrrec del Sr. Toni Cartes (Museu de les Terres de l´Ebre)
  La implantació del feudalisme al Montsià a partir de mitjans s.XII i el posterior procés de repoblament al llarg del s.XIII, suposa una transformació en el paisatge basat en el nou model econòmic. A partir del creuament de diverses informacions (documentació escrita, prospecció arqueològica, interpretació de fotografies aèries, etc) s´ha efectuat una aproximació a la delimitació i ocupació d´aquelles àrees que entre els segles XII i XV van ser emprades com a zones de conreu o de pastura.