La Biennal d’Art Ciutat d’Amposta proposa un diàleg entre l’art i la natura

La dotzena edició de la Biennal d’Art Ciutat d’Amposta, consolidada com aparador de l’art emergent del país i també a nivell estatal, s’inaugura aquest dijous dia 11 d’octubre al Centre d’Art Lo Pati i s’inclou dins del programa d’activitats del centre. En aquesta edició, la biennal encara el nou repte d’assumir un àmbit temàtic de reflexió que emmarca la convocatòria.

Tal com ha explicat el coordinador de la BIAM, Manel Margalef, “ens trobem en un paisatge marcat per la crisi socioeconòmica i pels testimonis de l’esclat de la bombolla immobiliària”. En aquesta ocasió han estat 130 les obres presentades a la biennal, de les que es poden veure les 13 finalistes a l’exposició que romandrà oberta fins al mes de novembre.

El Premi Biennal d’Art Ciutat d’Amposta 2012, oberta a tots els artistes d’àmbit estatal, està dotat amb 4.000 €, més la producció d’un projecte a l’artista guanyador al mateix Centre d’Art Lo Pati durant la programació de l’any 2013. El jurat ha estat format per: Oriol Fontdevila, crític d’art i comissari; Cèlia del Diego, Directora del CA Tarragona, Jose Luis Pérez Pont, crític d’art i comissari i Manel Margalef, director de la biennal.

En aquest sentit la present edició de la biennal ve a reformular-se com un nou escenari per a l’experimentació en arts visuals entorn d’unes coordenades concertes: l’art i la natura. Obertes a diferents enfocaments, aquestes línies mestres ens han permès aproximar-nos a una nova realitat i a la conseqüent selecció d’artistes i obra que es presenten ala BIAM’12.

Tal com ha explicat Margalef, pensant en una major internacionalització i singularització de la convocatòria s’intenta que la biennal permeti elaborar mapes i desenvolupar xarxes efectives pel que fa als territoris de la creació emergent. D’altra banda, la regidora de Cultura, Mar Panisello ha destacat la gran activitat cultural que irradia el Centre d’Art Lo Pati i “l’extraordinària feina que estan duent a terme els professionals implicats”.

Notes sobre els artistes
1.432.327m2, de Raquel Friera, es titula com la quantitat de metres quadrats que ocupen els Centres d’internament per estrangers que existeixen arreu d’Europa, desconeguts pels europeus, que no hi poden accedir, però sí pels estrangers que hi han estat internats, els testimonis dels quals, contradictòriament, els transmet l’artista en primera persona. (Obra guanyadora)

Himno Nacional, de Fermín Jiménez Landa, que parla del sentiment patriòtic a través d’una obra que confronta la música (un himne), el territori (una illa de l’Egeu) i l’acció performativa (la conquesta de la illa a través de l’himne).

Por lo que el concepto de paisaje se amplió i modificó, de Mariona Moncunill, on l’artista reflexiona sobre la representació del paisatge (a través d’una doble representació: les fotografies d’una maqueta).

Laminate Patterns, de David Mutiloa, obra que ens porta una contradicció històrica, generada arran de la publicació, amb motiu de l’Expo67 a Paris, d’unes fotografies dels futurs edificis de l’Expo, reproduccions no dels edificis, sinó dels seus projectes, ja que encara no existien com a construccions.

Notas Geolocalizadoras, de Llorenç Ugas, és una col·lecció d’apunts de gps, que localitzen llocs que l’artista ha fotografiat, però que no podem veure.

Premonición, de Ariadna Parreu, no parla de lloc: tracta la Fusió freda, un mite científic que a la vegada, ha estat adoptada pel món empresarial. L’obra és sobretot una crítica a aquest últim, ja que va ser inspirada durant la fusió de BANKIA, i que tal com la regla científica anuncia, acaba en explosió.

N-340, de Jordi Fosh, pren imatges de racons al llarg d’aquesta carretera i les selecciona per fer-hi un recorregut per la ruïna i la relació home- paisatge erosionada.

Atravesar este bosque esta noche, de Luz Broto, invoca el format de les pel·lícules de terror amb un vídeo filmat en plena nit per un grup de desconeguts que s’organitzen per ocupar un hangar abandonat i passar-hi la nit.

Hesperia 03, de Carlos Cartama, explora estructures arquitectòniques en fase de construcció, o abandonades, que formen part del quotidià, i que es presenten com a retrats.

Trescientos euros, de Mar García Albert, indaga en aquell tema tan propi de la Nostra cultura com és el valor monetari de l’obra d’art, quan, per un encàrrec, ha de fer una obra pel valor de 300 euros.

Retrato de un artista ficticio, de Marcela Jacarilla, a partir d’una notícia verídica sobre el frau d’un cineasta a la Generalitat, qüestiona l’estatus d’artista, col•locant les seves dades mercantils barrejades entre les de 99 artistes vius reals.

Síntesis, de Nacho Martín Silva, fa un metarrelat: a través d’un vídeo, mostra el procés de cremar, un darrere l’altre, fulls de paper amb reflexions vitals escrits a sobre, del qual en resulten les cendres amb les quals es va pintar el quadre que l’acompanya, que representa l’últim frame del vídeo.

Sustracción de 1 gramo de tierra de una obra de Land Art para intentar corregir un error de equivalencia en la cartela explicativa, de Gerard Cuartero, tal i com explica el seu títol, l’obra intenta intervenir en una peça de land art de Walter de Maria, la cartel·la del qual contenia un error, provocat per un fallo en el càlcul d’equivalència entre el sistema anglosaxó i el mètric decimal. Així, Gerard Cuartero sostrau el gram que sobra a l’obra, segons la cartel·la.

L’horari de l’exposició és els divendres i dissabtes de les 18 h a les 21 h.