BIAM 2011

Ariadna Parreu, Carlos Cartama, David Mutiloa, Fermín Jiménez, Gerard Cuartero, Jordi Fosch, Luz Broto, Llorenç Ugas, Mar Garcia Albert, Marla Jacarilla, Mariona Moncunill, Nacho Martín i Raquel Friera.

Els valors estètics que defineixen el fet artístic no són subjectius, ni relatius, ni tampoc poden reduir-se a un sol model. W. Tatarkiewicz en el seu tractat d’estètica Història de les sis idees reconeix la impossibilitat d’unificar i englobar una definició unitària d’art que no opti per solucions unilaterals.

D’això es dedueix que la definició d’art s’ha de construir a partir d’una visió polièdrica, de tal manera que el concepte englobi totes les seves concepcions, des de la purament operativa, fins a la intel•lectual i des de l’expressiva fins la individual. Les vies de l’art contemporani s’assenten en unes directrius d’interdisciplinarietat, on les fronteres es dilueixen conformant un transvasament enriquidor entre les diferents matèries. El territori específic de l’art transita fugaçment cap a la temporalitat, i el sentit efímer de les obres el trobarem instal•lat en una constant hibridació de tècniques i exploració de nous llenguatges de límits difusos, on les diferents pràctiques artístiques poden acabar dificultant la seva interpretació.

L’edició d’aquesta nova biennal torna a reformular aquest nou escenari per a l’experimentació. A l’entorn d’unes noves coordenades, l’art i la natura, plantejades de manera molt diversa i obertes a diferents enfocaments, tornem a dibuixar les línies que ens permetran de nou aproximar-nos a una nova realitat i a la conseqüent selecció d’artistes i obra, d’acord als llenguatges més emergents. Amb aquest propòsit i amb l’experiència d’aquests darrers anys, volem que la BIAM continuï essent un espai de referència per a la reflexió i l’anàlisi dels nous corrents creatius, deixant testimoni de les diferents tendències i de la seva incidència en el panorama artístic contemporani.

Si bé el concepte “Premi”, en general, suggereix diferents tipus de posicionaments i propostes i encara que se’ls ha titllat d’irrellevants o improductius o de fórmules caduques, -ja sigui per la manca de credibilitat o per les possibles deficiències que ens ha aportat el propi sistema-, sembla que en aquests moments i davant d’aquesta crisi, continuen essent un dels pocs mecanismes per aconseguir visibilitat.

El fet d’haver apostat per un model lluny de convencionalismes i de prioritats territorials ens ha portat al disseny d’un model de concurs que vol situar l’artista i la seva obra com a protagonistes, amb l’objectiu de valorar, potenciar i defensar per damunt de tot el seu treball. El mestissatge, així com els grans ventalls de possibilitats en tècniques d’investigació de materials i suports en què s’ha vist immers l’art en aquests últims anys, ens ha donat un nou guió i ens ha obert la possibilitat de plantejar una nova manera de veure i entendre la pintura.

La varietat de propostes de participació que s’ha produït en cada edició, ens permet aproximar-nos a les diferents aportacions creatives dels darrers dos anys, saber què preocupa o què interessa als artistes, reconèixer alguns dels perfils característics de la cultura contemporània i deixar entreveure l’estat de la qüestió de les arts visuals pel que fa al nostre entorn més immediat.

La Biennal d’Art Ciutat d’Amposta (1989-2012) s’ha consolidat com un dels principals aparadors pel que fa a la creació emergent al nostre país. Pensant en una major internacionalització i singularització de la convocatòria, la nostra voluntat és que la biennal acabi configurant-se com un veritable termòstat de la creació contemporània, de manera que permeti elaborar mapes i desenvolupar xarxes efectives pel que fa als territoris de la creació emergent. Resteu convidats a experimentar un recull de llenguatges plens de paradoxes, suggeridors, contradictoris, inquietants, dessacralitzats; alguns d’ells re-visionats d’altres models obsolets, però sempre fonamentats en la percepció autònoma de l’artista.

Manel Margalef
Director de la Biam