Presentació dels projectes de recerca arqueològica de l’Ebre al Museu de les Terres de l’Ebre

Demà dimecres 27 de juny a les 18.30 h i al saló d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre es farà l’acte de presentació dels projectes de recerca arqueològica de l’Ebre, amb l’assistència, entre altres, el subdirector general de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, sr. Manel Rueda, i el Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, sr. Xavier Llovera. A més, cadascun dels grups investigadors realitzaran una presentació dels seus projectes.

Més informació sobre l’acte:

PRESENTACIÓ

El tram final de l’Ebre, a l’entorn de la seva desembocadura, emmarca un dels territoris on la recerca arqueològica duta a terme a mitjans del segle passat, amb unes condicions molt diferents a les actuals, va revelar la importància del poblament i del comerç en la prehistòria i la protohistòria en un enclavament geoestratègic. El Museu de les Terres de l’Ebre té entre els seus objectius la recerca, conservació i difusió dels materials arqueològics de les Terres de l’Ebre i, per extensió, la valorització del seu patrimoni arqueològic. En aquest sentit, el Museu ha donat i dóna suport a una part de la recerca arqueològica que es duu a terme en el tram final de l’Ebre. Després de la seva recent inauguració, s’han establert un seguit de convenis amb diversos investigadors que han de permetre plantejar noves hipòtesis i avançar en el coneixement dels períodes més reculats de la nostra història.

PROGRAMA

18.30 h. Patrimoni arqueològic, recerca i museus Parlaments a càrrec del Sr. Josep Manel Rueda, subdiretor general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, el Sr. Xavier Llovera director del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Sr. Àlex Farnós, director-gerent del Museu de les Terres de l’Ebre.

19.00 h. Presentació de les recerques arqueològiques i signatura de convenis

• “Paisatge, poblament i evolució social de les comunitats protohistòriques a l’àrea de la desembocadura de l’Ebre (segles XII-II aC)”, a càrrec del Sr. Samuel Sardà A mitjans del segle XX, el tram final de l’Ebre i en especial la zona de la seva desembocadura, va ser un punt de referència en la recerca arqueològica d’època protohistòrica. Amb aquesta recerca es reprèn la tasca duta a terme per arqueòlegs com Francesc Esteve Gálvez i Joan Maluquer de Motes, però aplicant les tècniques actuals i els nous coneixements generats en els darrers anys, cosa que ha de permetre posar en valor els jaciments protohistòrics d’aquesta zona, així com aprofundir en el seu coneixement i el de l’entorn de la desembocadura de l’Ebre. Entre els jaciments que inclou aquesta recerca destaquen les tres grans necròpolis protohistòriques de Mas de Mussol (L’Aldea), Mianes (Santa Bàrbara) i L’Oriola (Amposta).
  
  
• “Intercanvi i culte a la desembocadura de l’Ebre durant la protohistòria: el jaciment del Bordissal (Camarles, Baix Ebre)”, a càrrec del Sr. Xavier Maese, del Sr. Ricard Marlasca, i de la Sra. Eva Martínez. A la dècada de 1950 es descobria al Bordissal (Camarles) un interessant conjunt de materials ceràmics possiblement relacionats amb el culte a la fertilitat. Tot i la importància del jaciment no ha estat fins ara que s’ha plantejat la necessitat de reestudiar-lo. Aquesta recerca pretén dotar d’un marc cronològic i funcional al jaciment en el context de la protohistòria de les Terres de l’Ebre i de les influències comercials hel·lèniques, també es pretén conèixer la seva extensió i avaluar-ne el seu estat de conservació.
  
  
• “Relacions camp-ciutat a l’antiguitat. El cas de l’ager dertosanus”, a càrrec del Sr. Ignacio Fiz i del Sr. Toni Cartes (Universitat Rovira i Virgili) Aquest projecte neix d’un conveni de col•laboració entre la Universitat Rovira i Virgili i el Museu de les Terres de l’Ebre que ja compta amb 4 anys de desenvolupament. Es tracta d’un projecte ampli de recerca centrat en l’època antiga al curs final de l’Ebre, que inclou prospeccions en extensió al territori, col·laboracions amb altres universitats a nivell internacional (Sotuhampton, Cambridge, etc), i l’aplicació de noves formes de recerca preventiva basades en el GIS. Totes aquestes recerques, imbricades entre elles, han de permetre un millor coneixement d’aquest territori en època antiga.
  
  
• “De Dertosa a Ṭurṭūša. Les Terres de l’Ebre entre l’Antiguitat i el Món Islàmic”, a càrrec del Sr. Ramon Martí i del Sr. Joan Negre (Universitat Autònoma de Barcelona) Aquesta recerca, que s’ha desenvolupat en el marc d’una tesis doctoral del Departament d’Història Medieval de la UAB, mostra el desenvolupament del món andalusí al voltant del tram final de l’Ebre. El seu desenvolupament ha suposat una intensa tasca de prospecció del territori, així com la revisió i estudi del fons del Museu de les Terres de l’Ebre, cosa que ha permès la localització de nous assentaments i el plantejament de noves hipòtesis sobre la implantació i desenvolupament de la societat andalusina, així com veure les transformacions que es succeeixen entre el món antic i el medieval.
  
  
• "Els cadastres medievals del Montsià" a càrrec del Sr. Toni Cartes (Museu de les Terres de l’Ebre) La implantació del feudalisme al Montsià a partir de mitjans s.XII i el posterior procés de repoblament al llarg del s.XIII, suposa una transformació en el paisatge basat en el nou model econòmic. A partir del creuament de diverses informacions (documentació escrita, prospecció arqueològica, interpretació de fotografies aèries, etc) s’ha efectuat una aproximació a la delimitació i ocupació d’aquelles àrees que entre els segles XII i XV van ser emprades com a zones de conreu o de pastura.