Col·labora:
També anomenada la Forxerona, segons les expressions populars, la Torre de Forxeron és una torre militar, de planta rectangular i tres pisos d’altura, que actualment forma part d’un complex agrícola, de caràcter privat. Segurament, es va construir entre els segles XVI i XVII, un moment en què es refan o construeixen de nou totes les torres del litoral proper i també del Delta de l’Ebre. Tot i això, alguns estudiosos situen la seua construcció en un temps anterior, cap als segles XIV i XV. Es troba situada molt a prop de la Torre de l’Oriola i de la resclosa de l’antic canal de navegació Amposta-Sant Carles de la Ràpita. En el moment en què es va construir era un edifici aïllat, però avui en dia, una de les seues façanes connecta amb un grup d’edificis de carácter agrícola que s’han construït en època contemporània (segles XIX i XX) al seu costat, essent re-aprofitada i ampliada com a casa pairal.
Història
Als inicis de l’època moderna, la proximitat de la costa i el perill dels pirates van obligar a construir una completa red de torres de defensa i vigilància, moltes de les quals encara es conserven.
La façana principal de la Torre conserva molts elements de l’època de la seua construcció que han sobreviscut les transformacions que en els darrers temps s’han fet a l’edifici. La porta és d’arc de mig punt, construït amb grans dovelles emblanquinades (peces de pedra treballada per tal de donar la forma necessària de l’arc de la porta). Presenta sageteres i finestres més grans. Una de les finestres està envoltada per grans carreus (peces de pedra picada i treballada de forma rectangular) i hi ha restes d’un matacà, que actualment ja no es conserva, en dos mènsules, que eren uns suports que sortien de la paret de la façana per donar-li punts de suport (un matacà és un cos que surt de la façana i que presenta obertures a la part inferior per tal de facilitar la defensa de la torre). Les cantonades de l’edifici estan reforçades amb grans blocs de pedra, mentre que la resta de les parets estan construïdes amb maçoneria de pedra, coberta per capes d’arrebossat.
Segurament, el tercer pis es va afegir en un període posterior al de la construcció de la torre, afegint també el sostre que conserva de teulada a doble vessant sobre cabirons de fusta, corresponent més a una vivenda que a una torre de defensa. Possiblement, en els orígens de la construcció deuria estar coronada per merlets, tot i que actualment no en conserva cap.
L’interior de la torre ha estat distribuït en època contemporània amb una organització diferent de la que tenia en el moment de la seua construcció.
Té unes dimensions bastant considerables, essent més gran que d’altres torres que es troben construïdes ben a prop com la Torre de Poquessalses o la Torre de l’Oriola, amb les quals formava un triangle amb funcions eminentment de cordó defensiu de la vila d’Amposta.
