Col·labora:
Situada a la costa meridional del Delta de l’Ebre, la Torre de Sant Joan dels Alfacs o de Bolitx és una construcció que va ser bastida per manament reial de Felip II, probablement cap a l’any 1576, per vigilar i reforçar la defensa del port dels Alfacs.
Actualment, es una estructura en runes ubicada a 50 mts. dins del mar, en una zona d’escassa profunditat dins de la badia dels Alfacs, que es troba totalment abandonada, i envoltada dels arrossars del Delta de l’Ebre, amb un dificultós camí d’accés de pedres annegat d’aigua. Tot i això, en el moment en què es construí, s’aixecà sobre terra emergida, però el Delta és terra en moviment, i el pas del temps ha fet que la torre hagi quedat situada enmig de l’aigua del mar.
Encara que pertany al municipi d’Amposta, històricament es troba molt lligada a Sant Carles de la Ràpita.
Història
Des de mitjans del segle XV l’Imperi turc començà a ser una amenaça constant per a l’Europa del moment. Davant l’arribada d’atacs de corsaris i pirates turcs, la Generalitat de Catalunya va prendre consciència de la necessitat de fortificar la costa en tots aquells llocs considerats més vulnerables, entre els quals destaquen el cap de Creus, la desembocadura del Llobregat, el Cap de Salou i els Alfacs. D’aquí sorgí un conjunt de fortificacions anomenat “Torres dels Alfacs”, destinades a protegir aquest port.
La Torre de Sant Joan, en l’actualitat, només conserva la part inferior de l’estructura. És de planta quadrada de grans dimensions i poca altura, de forma troncopiramidal i paraments lleugerament convexes, on destaquen carreus de gran tamany a les cantonades.
Segons una descripció realitzada el 1789, originàriament, la torre disposava de matacàs. I en el seu interior, la planta baixa estava destinada a l’avituallament de la guarnició de la torre, que habitava els dos pisos superiors, essent un total de 12 persones la seva guarnició, 10 soldats, el governador, i el capellà, ja que al segon pis hi havia una petita capella.
Va estar en funcionament durant uns 250 anys (1580-1820), essent testimoni de diversos episodis bèl•lics ocorreguts en la zona durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) i durant la Guerra del Francés (1808-1814), per exemple.
Fins a mitjans del segle XX, les restes de la torre van ser emprades com a refugi de les barques de pesca a vela del port de Sant Carles de la Ràpita en dies de vent i mala mar. També durant la guerra civil (1936-1939) diverses famílies d’aquesta mateixa ciutat van fondejar en aquest punt durant els mesos de març a maig de 1938 quan la riba dreta de l’Ebre va esdevenir front de guerra.
A la dècada dels 50, fou desmantelada i els seus materials foren emprats per a la construcció dels edificis de la població de Poble Nou.
