Col·labora:
L’Antic és un poblat ibèric ubicat a prop de la partida de l’Oriola, en un lloc estratègic ideal de domini sobre les terres planes de la seua base. S’hi conserven estructures arquitectòniques, situades de forma esglaonada, salvant la pendent i el desnivell del turó en el que es troba. La seva alçada li dóna un gran control visual sobre l’entorn, divisant-se d’es d’ell altres assentaments propers que també van ser habitats en època ibèrica, la desembocadura del riu Ebre (situada a uns tres quilòmetres) i tota la línia de costa. Va estar habitat entre el segle V i el II a.C.
Les actuacions d’aficionats i clandestins han produit diversos forats realitzats per furtius que han provocat la pèrdua d’informació relativa a la història del poblat.
Història
Entre la prehistòria i la història pròpiament dita, existeix un període anomenat Protohistòria, que es caracteritza per ser el moment en què les persones descobreixen el treball del ferro, i es desenvolupa la Cultura dels Ibers, un conjunt de tribus que van viure a l’est i al sud de la Península Ibèrica. A banda de l’ús del ferro, els íbers tenien com a principals característiques el fet que es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia, però també era important el comerç. Vivien en cases fetes amb pedra i fang, en poblats emmurallats, normalment situats en punts elevats com turons. Feien ceràmica a mà i a torn, teixien els seus vestits, parlaven la llengua íber i tenien una escriptura pròpia, i els difunts eren incinerats, enterrant una urna amb les restes de la cremació del mort.
El poblat ibèric de l’Antic va ser descrit per primera vegada als anys 70 per un arqueòleg anomenat Francesc Esteve. El jaciment ocupa un turó a 170 metres d’alçada, a l’extrem nord de la Serra de Montsià, a prop d’una pedrera abandonada.
Actualment, és posible observar restes constructives en els forats realitzats pels excavadors furtius, però l’erosió dificulta la seva conservació. D’entre les restes de construccions, destaca un mur de gran amplada, que podria formar part del sistema defensiu, és a dir, podria ser una part de la muralla que tancaria el poblat.
És possible que aquest lloc estigués relacionat amb el treball dels metalls, ja que a prop hi ha jaciments de metall com el ferro o la limonita. A més, al poblat han aparegut restes del treball del plom i objectes de bronze i ferro.
Alguns arqueòlegs hi han trobat fragments de ceràmica pertanyents a diferents cultures. La majoria d’aquests fragments són de ceràmica dels íbers, feta amb el torn ceràmic i pintada. Però també s’han trobat fragments de ceràmica d’altres cultures com per exemple dels grecs. Això vol dir que els que vivien al poblat de l’Antic tenien contactes amb altres cultures, segurament de tipus comercial.
