Col·labora:
Els jocs tradicionals són un ampli conjunt de pràctiques lúdiques, que acompanyaven (i alguns encara acompanyen) la gent al llarg de la seva vida; podem dir que des dels seus primer mesos: relacionats bàsicament amb cançons de bressol, fins a l’edat adulta i la vellesa. Els jocs són un tret cultural de caràcter universal.
Història i etnologia
Com succeeix arreu, els protagonistes dels jocs tradicionals ampostins eren, com els mateixos jocs, molt diversos: alguns eren propis de la infància, altres eren jocs de xiquets i altres només de xiquetes (al pim-pi, agulletes); a altres només hi podien jugar els homes (birles, borinot, morra) o els adults, i altres es practicaven només durant les festes majors, uns necessitaven estris que els mateixos infants es construïen, i altres es jugaven sense requerir de cap instrument, etc.
Els jocs tradicionals d’Amposta els podem classificar de moltes maneres, per exemple distingint entre: jocs per triar jugadors (un potet d’arròs, pis pissiganya, xafo, cara o creu, un ralet de fil, etc.), jocs d’acaçar-se, de llançament d’objectes, de saltar, de saltar a corda, de rogle, d’endevinar, de construcció de joguets, de disputa, curses, embarbussaments, etc.
Alguns tenen un caràcter universal, és a dir, es juguen i/o es jugaven en moltes cultures del món, des de l’antiguitat fins a l’actualitat (la baralluga, el piso), i altres són molt locals o contenen variacions locals, que els fa únics, dins el seu caràcter comú.
Aquests trets propis els trobem en les lletres de les cançonetes que els acompanyen (qui vol comprar un saquet d’arròs?), en els indrets on es jugaven (antigament es feien curses relliscant o patinant pels salats, per exemple), en els materials naturals utilitzats per jugar (la panolla roja) o per construir els estris de joc, les activitats dels adults que s’imitaven (jugar a bous o a bou capllaçat), etc.
Els més populars i recordats d’aquests jocs tradicionals ampostins són, sens dubte, els jocs infantils, i dins d’aquests: els jocs de carrer i els jocs de festes majors. Alguns d’aquest jocs mai s’han arribat a perdre i altres han anat sent recuperats durant les darreres dècades, tant en l’àmbit festiu com a nivell escolar.
Els jocs de carrer conformen, a més a més, el conjunt de jocs tradicionals més nombrós i variat. Entre els jocs d’acaçar podem recordar: marro, l’anguila, planto, conillets a amagar, a quan va la mel?, la gallineta cega, etc. Entre les curses: els corres de carretons, les curses a peu pels xarugats, les passes d’animal; un dos, tres paret!, les crosses, etc. Entre els jocs de llançament: la baralluga i el trompitxol, el bèlit, les boles, a patacons, les sopetes al riu amb pedres planes, la tonya, el flèndit, pareteta, les agulles, etc. Entre els jocs de rogle: corretgeta, el rellotge, el viudo, l’espardenya, l’embolic, Minguet, el gat i la rata, etc. Entre els jocs de disputa: jugar a bacs, a xafar, a girar santets, als quatre cantons, a pedrusca, lluita de cavalls, etc. Entre els jocs de saltar: fava, l’avió, saltar i parar, viola, etc. I entre els jocs de saltar a corda: barqueta una, el rellotge, la serp, la xarranca, olla barrejada, xúlit, un dos tres, etc.
Entre els jocs tradicionals de festes majors o de festes de carrer podem esmentar: les curses de sacs, els jocs sense ajudar-se de les mans: cercar una moneda dins una paella emmascarada, cercar diners en un plat de farina o bé en un ribell d’aigua, mossegar maçanes penjades, menjar botifarra penjada; trencar olles penjades d’una corda, plenes de caramels, de serradura, d’aigua, de farina, de diners, etc.; empapussar-se xocolata amb els ulls tapats, el pal ensabonat al riu o a la plaça, les soltades d’ànecs al riu, les curses de natació, els jocs de cintes...
