Col·labora:
El pont de l’autopista A-7 es troba situat des de la sortida-entrada número 41 de l’autopista (Amposta) fins més avall del riu Ebre.
Té una extensió d’entre 3 i 4 kilòmetres i una amplada d’entre 35-40 metres. Travessa el riu Ebre i el Canal de la Dreta, al igual que el pont de la Carretera Nacional 340. El seu recorregut presenta una llarga corba poc pronunciada. De fet, es tracta de dos ponts similars situats un al costat de l’altre, paral·lels, utilitzant-se cadascun per un sentit de la marxa. Cada un d’aquests dos ponts presenta una típica estructura arquitrabada. Els mòduls que els conformen compten amb tres pilars paral·lels amb una llinda damunt on es recolza el pont, a la part situada sobre terra, mentre que al tram que travessa per sobre el riu, els mòduls disposen de quatre pilars en lloc de tres. Cada pont disposa de dos carrils amb barana de ferro als laterals. El material bàsic és el formigó armat.
Història
El pont de l’autopista es va construir entre els anys 1974 i 1977, per l’empresa Autopistas del Levante, dins de la campanya constructiva de l’autopista A-7 per al tram Tarragona-Castelló, al seu pas pel riu Ebre.
A l’estiu de 1974 es publicava la posada en marxa de l’autopista Barcelona-València en el tram Salou-Amposta, lo que motivava que s’unís el trànsit d’aquesta autopista i el de la CN-340 a l’altura d’Amposta, incrementant-se en aquest punt de trobada el volum de vehicles d’una manera important. Des de la ciutat es feia notar la queixa de què era necessari que es construís el tram d’autopista Amposta-Castelló, per alliberar aquest excés de trànsit.
La solució provisional fou ficar en pràctica una doble carretera per al tram Amposta-Vinaròs: una opció era seguir per la CN-340 passant per l’interior de Sant Carles de la Ràpita, mentre que l’altra carretera era la que unia Amposta-Santa Bàrbara-Vinaròs. I referent a això, des d’Amposta es tornava a formular una sèrie d’inconvenients: el pas sobre la via del ferrocarril Sant Carles-Valdezafán (construcció aturada en aquells moments) comptava amb dos curves perilloses, això es solucionaria fent un nou pas en diagonal, rectificant les curves.
Per una altra banda, data d’aquest mateix moment la necessitat d’instal·lar semàfors a l’ecreumanet a l’altura de Santa Bàrbara, de la carretera Amposta-Santa Bàrbara amb la carretera Tortosa-Vinaròs, ja que l’excés de trànsit era perillòs i havia de regular-se.
De la mateixa manera, des d’Amposta es proposava que aquesta via alternativa Amposta-Santa Bàrbara-Vinaròs, es substituís, habilitant-se el camí Amposta-Freginals, ja que disminuiria el recorregut uns 10 kilòmetres.
Tots aquests inconvenients es superarien amb la construcció del pont de l’AP-7 a l’altura d’Amposta traçant un recorregut que continuava amb el tram d’autopista Amposta-Castelló.
