Situada a la vora del riu Ebre, Amposta és el cap de la comarca del Montsià. Compta amb 20.652 habitants (any 2008) que es reparteixen en una superficie de 138,3 km2 , amb una densitat de població de 149,3 hab/km2 .
Altres nuclis de població que formen part del terme municipal d’Amposta són el Poble Nou, Balada i Els Eucaliptus, tots ells situats en terres del Delta de l’Ebre.
Són representatius de la població el Pont penjant sobre el riu Ebre, la Torre de la Carrova, el Museu Comarcal del Montsià i les dos bandes de música: la Lira Ampostina i la Unió Filarmònica.
Celebra les festes majors al voltant del 15 d’agost, en honor a la Mare de Déu d’agost, essent el més destacat d’aquestes el concurs de vestits de paper, i els correbous i bous capllaçats.
Història
Al voltant del riu Ebre, els carrers que envolten les restes del Castell d’Amposta, estrets i curts, són el testimoni del nucli antic de la població.
Amposta fou un enclavament comercial en l’època dels ibers i dels romans, des del segle VII a.C. La seua situació vora el riu Ebre li donà una importància estratègica com a lloc de control de l’enllaç de la via fluvial amb la via marítima mediterrània. Els ibers s’establiren en petits assentaments a la zona del Castell d’Amposta i a d’altres llocs propers, i ens han deixat com a testimoni sitges obertes al terra que utilitzaven per emmagatzemar cereals. Amb l’arribada de la conquesta romana, la població s’estableix en viles rurals situads a les dos bandes del riu.
Durant l’edat mitjana el castell d’Amposta formava part d’una xarxa de fortificacions establertes al llarg del riu Ebre. Es convertí en un centre de poder administratiu del que depenia un conjunt de petits nuclis rurals dispersos en què es repartia la població. Era un recinte fortificat de defensa, on es refugiava la població en cas de perill.
El 1148 els cristians conqueriren Tortosa, ocupada llavors pels àrabs. Amb aquesta conquesta, una orde religiosa i militar, l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, el 1150 s’establí en bona part del territori de l’actual comarca del Montsià, incluit el castell d’Amposta, que en aquells moments prengué molta importància ja que esdevingué la Castellania d’Amposta, el centre del poder feudal dels hospitalers dins la corona catalano-aragonesa. El territori donat pel rei als hospitalers instal•lats al castell d’Amposta comprenia des de la font de la Carrova fins al mar, i des del riu Ebre fins al Montsià.
El 1282, Pere el Gran, va concedir la primera carta de poblament de la vila d’Amposta, un conjunt de normes que havien de seguir i respectar els habitants de la població.
Restes d’aquella època les podem veure en la part de muralla que protegia la ciutat, a la vora del riu, i que formava part al mateix temps de les cases allí situades, representant la paret posterior de cada casa que dóna al riu. Una època, el segle XIII, en què s’utilitzava el pas de barca per creuar el riu.
Al segle XV es produeix la guerra civil catalana contra Joan II, i el castell és molt malmès. Amposta experimenta un important despoblament degut a la inseguretat que provoquen atacs de pirateria, que arriben d’altres llocs pel mar i entren a Amposta pel riu, i també a un seguit d’epidèmies de pestes. No serà fins al segle XVIII quan la població es recuperarà. Al segle XVII, Amposta estava formada per 50 cases. El 1719 ja comptava amb 180 cases i 298 habitants. I el 1845, comprenia 300 cases i 1674 habitants distribuïts en cinc carrers travessats per altres tres, dos carrerons i dos places, la Major i la de Santa Susanna. I hi havia només 4 botigues, 5 forns de pa, 8 tavernes, un cafè i 2 fondes.
A principis del segle XIX es produí la Primera Guerra Carlina i Amposta es protegí amb la construcció d’una muralla, que, posteriorment va ser afectada per la construcció del canal de la Dreta (1857). La construcció d’aquest canal i l’expansió del conreu de l’arròs al Delta de l’Ebre van originà el canvi més important en el creixement de l’economia, la població i el desenvolupament urbà d’Amposta ja a l’època contemporània. A finals del segle XIX van començar a aparèixer els primers barris d’Amposta que representaven l’eixamplament de la ciutat i el seu creixement. Un creixement que al segle XX experimentà el desenvolupament més destacat.