Col·labora:
Els gegants d´Amposta s’anomenen Isabel i Ferran. Són una de les parelles de gegants més antigues de Catalunya: tenen anys. La seva alçada és de 3,59 metres, mesurant-los amb les corones, i pesen uns 45 quilos. Representen, com tots els gegants encarregats en temps de postguerra i fins a el 1950, els personatges d´Isabel de Castella i Ferran d´Aragó, anomenats els Reis Catòlics, que, en aquella època, encara de recent victòria franquista, eren "símbol de la unitat de Espanya".
Els seus bustos, testes, braços i mans estan fabricats per separat, en cartró pedra, tot i que algunes d’aquestes peces han estat reparades amb d’altres materials de més recent aparició, com ara la fibra de vidre. Els motlles originals amb els quals es van fabricar, obra del famós constructor de gegants Domènec Umbert, de Barcelona, avui dia formen part de la col•lecció particular d’un veí de Terrassa. Els seus cavallets són una estructura de fusta, en forma de quatre potes.
Isabel i Ferran són un dels símbols d’Amposta. Participen en les festes i les celebracions més importants de la ciutat. Formen part de la processó del Corpus des del 1949, i de la processó de la Mare de Déu d’Agost des del 1948, i encapçalen la cercavila del repartiment del panoli, que inicia les festes majors de la ciutat. També acompanyen les autoritats en els actes més destacats de l’any, i representen a Amposta en moltes trobades de gegants, arreu de Catalunya.
La Brigada Municipal d´Amposta sempre se n’ha fet càrrec de donar vida als gegants. Geganters com José Bertomeu, Benjamí Bertomeu, Francisco Pagà, Joan Vidal Ferreres, Rafel Martínez o Manolo Recio han tingut amb ells una relació molt estreta.
Història i etnologia
Els gegants es van estrenar aquell mateix any 1948, en un dels actes més populars d’aquelles Festes Majors: el dia 14 d’agost, enmig d’una gran festa, van entrar a Amposta pel Pont Penjat, acompanyats per la banda de música de la Unió Filharmònica, que aquell acompanyava el repartiment de panoli, pels capgrossos i per la dolçaina i el tabal. Els seus vestits van arribar tan arrugats de Barcelona que una jove planxadora, Hermínia Arasa, va passar-se tota la nit planxant-los a la tintoreria i impremta Aleu, llavors la única que hi havia a Amposta.
D’aquest important esdeveniment, no ens en queda cap testimoni gràfic; en coneixem, però, alguns detalls, gràcies al fet que l’escena es va reproduir, just l’any següent, al Programa Oficial de Festes Majors, perquè, llavors, encara no s’editaven cartells amb motiu de les Festes.
El dia 9 de juliol de 1948, el ple de l´Ajuntament d´Amposta havia acordat, en sessió ordinària, la compra d’una parella de gegants per a la ciutat, tal com consta a l’acta d’aquella sessió. Poc després de la seva estrena, el 17 d’agost, va aprovar el pagament a la Casa Paquita, carrer Unió 9 de Barcelona, de 12.000 pessetes per la compra de les dos figures i dels seus corresponents vestits i complements.
Poc després de la seva estrena, el 1951, van fer la seva primera sortida. Van anar a Tarragona amb motiu de la celebració del centenari dels gegants tarragonins, a les festes de Santa Tecla. Les sortides per trobades geganteres són encara avui una de les seves activitats més destacades.
El 1984, atès que estaven molt deteriorats, l´Ajuntament d´Amposta va decidir fer uns nous vestits i complements als gegants. Els va confeccionar una modista de la ciutat: Mercedes German. De forma intencionada, va cenyir-se als dissenys anteriors, que s´hi adien molt bé amb el caràcter reial dels personatges reials, que representen els gegants.
El 1989, es van modificar a l´Escola Taller del Castell els cavallets, seguint les indicacions de Francisco Pagà, geganter que va portar la geganta durant 25 anys: se’ls van posar peces d’escuma als punts on els geganters recolzen les espatlles per portadors, i s’hi van afegir llistons laterals en forma de creu. El 1995, les dos figures dels gegants i dels 12 capgrossos d’Amposta van ser reparats i pintades de nou per Agustí Maigí. El 19, amb motiu del seu 50è aniversari, els gegants es van reparar a la casa l´Entremès de Valls, i van estrenar els vestits i complements que llueixen avui dia.
Isabel i de Ferran van sempre acompanyats de música: els primers anys d’una dolçaina i un tabal, després d’una de les dos bandes de música d´Amposta, la Fila i la Lira, que alternen l’acompanyament un any cadascuna, i des de les Festes Majors del 1992 també per les dolçaines i els tabals del Grup d´Animació Samfaina.
