Les Festes majors d’Amposta duren una setmana, i s’inicien la vespra de la diada de la Mare de Déu d’Agost. Avui dia, són les festes populars per excel·lència, unes festes estiuenques, que es contraposen a les d’hivern, celebrades entorn de la diada de la Puríssima.
Alguns dels actes més característics i populars d’aquesta setmana de festes coincideixen encara amb els que s’esmentaven en el programa de festes del 1907, aparegut en una de les publicacions periòdiques de l’època: el repartiment del panoli, les cercaviles, les manifestacions musicals tradicionals, els gegants i els capgrossos, els bous i els coso-iris.
Evidentment, amb el pas de les dècades, els actes han anat canviant i evolucionant, d’acord amb les circumstàncies socials i polítiques de cada moment i dels costums festius de cada època. Avui, per exemple, els focs artificials tenen un especial relleu perquè clouen la setmana de Festes, mentre que antigament es celebraven com un acte més, el dia de la Mare de Déu d’Agost.
Història i etnologia
A les Festes majors d’Amposta destaquen les manifestacions musicals tradicionals, els jocs festius amb bous, les sessions de ball i de teatre, les menjades col·lectives, els coso-iris, les curses, l’arrossegament de cavalleries, etc.
Entre les manifestacions musicals tradicionals en podem destacar dos: les jotes improvisades amb rondalla i la música de banda. Les jotes les interpreta avui un sol cantador, però antigament també s’organitzaven concursos de jotes, i diferents rondes per la ciutat. El darrer dels cantadors enversadors mítics de la ciutat ha estat Josep Guarch, conegut popularment per Teixidor.
La música de banda té també una gran tradició i importància a la ciutat, també durant les Festes majors. Aquesta música constitueix el fons musical dels actes públics més destacats i populars de les Festes. És interpretada per les diferents bandes de música de la ciutat: les bandes de la Societat Musical la Lira Ampostina, i les bandes de la Societat la Unió Musical Filharmònica d’Amposta. Totes dues entitats ofereixen concerts i cercaviles al llarg de tota la setmana, acompanyen el panoli, els gegants i les autoritats en diferents desfilades. Dels d’inicis del segle XX la seva presència és imprescindible.
Els bous són un altre dels elements que identifiquen les Festes majors d’Amposta. Per molts veïns són indestriables de les Festes. El bou capllaçat, els bous de plaça i el bou embolat són les modalitats més tradicionals, els dos primers es celebren durant el dia i el darrer a la nit. També són molt populars i de més recent incorporació els concursos i les exhibicions de retalladors, i els premis als millors animals.
Les nits de Festes s’amenitzen tradicionalment amb sessions de ball i de teatre. Durant el dia s’organitzen menjades col•lectives, especialment d’anguila amb suc i bou estofat; i també tenen lloc tota mena de jocs, curses, competicions i concursos, alguns dels quals es basen en costums i jocs tradicionals, per exemple: els coso-iris, les curses pedestres i ciclistes, els jocs de carrer, l’arrossegament de cavalleries, les tirades de bitlles, els campionats de guinyot, les cucanyes, les proves de natació, les regates fluvials al riu Ebre, etc.
També destaquen en les Festes majors actuals alguns actes que van sorgir els anys 1960 i 1970, com ara els de la diada dedicada a la gent gran, anomenats anteriorment homenajes a la Vejez; i altres activitats incorporades als anys 1980 i 1990, entre les quals hi ha un bon nombre d’actes culturals, lúdics i esportius, tant infantils com per adults: conferències, concerts, exposicions, mostres d’art, exhibicions esportives, etc.
Els gegants d’Amposta, Ferran i Isabel, són un dels altres elements imprescindibles de les Festes majors, des de la seva estrena i al llarg de més de 50 anys acompanyen el repartiment del panoli, prenen part de les cercaviles i de la processó de la Mare de Déu d’Agost, i evidentment participen en un d’aquests actes festius de més recent creació: la trobada de gegants.