Col·labora:
El castell d’Amposta se situa en una petita elevació de roca conglomerada en el marge dret del riu Ebre, a 11 m sobre el nivell del mar, a la dreta de l’entrada a Amposta pel Pont Penjat, en la mateixa façana fluvial del nucli urbà i històric. Aquesta situació, afavorida per l’estrenyiment del riu, fa del lloc un punt estratègic de gran importància des de l’antiguitat.
L’any 1983 l’Ajuntament va comprar el recinte del castell per tal de recuperar un espai urbà i instal•lar-hi serveis i equipaments culturals així com ordenar la zona, connectar-la amb el barri del Grau i el bulevard del canal i obrir la zona al riu. El Museu del Montsià s’encarrega del seguiment de les obres i aportà els seus coneixements científics i tècnics al projecte i execució de les intervencions urbanístiques i arqueològiques.
El conjunt del castell conserva part de la seva estructura defensiva medieval. El recinte interior esta protegit per dos fossats concentrics, i en la documentació se n’anomena un tercer. El fossat intern esta excavat en la roca conglomerada, aprofita part d’un petit barranc, i té una amplada aproximada de 9 m que s’estreny a mesura que s’apropa a la desembocadura. Datat al segle X, la part oest d’aquest fossat està molt desfigurada ja que, al segle XIX, es destruí bona part del mur andalusí que separava els dos fossats per fer un canal per fornir d’aigua la turbina del molí arrosser. En aquest punt es troba el basament de la torre de San Joan. Assentada sobre la roca mare presenta una planta rectangular (11,75 x 9,20 m) i uns murs ,de 2,40 m d’amplada, fets d’obra de carreus encoixinats. Es conserven dues espitlleres una orientada al nord i l’altra a l’oest. La torre es va bastir entre finals del segle XIV i la primera meitat del XV.
Per la part interior del fossat es conserva el pas de ronda. Aquest, d’1,40 m d’amplada, discorre entre la muralla interior i el talús del fossat. A l’altra banda del fossat hi tenim la contravall, on es conserva bona part de la murada andalusina defensiva. Un cop l’hem passat ens trobem amb l’altre fossat avui dia ocupat en part pel canal i pel carrer del fossat. Hi havia dues portes, protegides per bestorres, una que menava al camí de Tortosa i l’altra al camí del Delta, ara el seu espai l’ocupen els dos ponts que salven el fossat.
En l’àrea central del recinte, al costat de l’entrada, i adossades a la muralla andalusina, es conserven unes estances semisoterrades i alineades, del segle XIV-XV, que devien formar part dels edificis destinats a intendència i emmagatzematge. Aquestes estructures estan organitzades al voltant d’un pati central o d’armes. La resta d’edificacions pertanyen al complex fabril del molí Cercós.
Història
La importància estratègica de la seva situació, prop de la desembocadura de l’Ebre, com a avantguarda defensiva de la ciutat de Tortosa i del control del riu, via fluvial cap a l’interior peninsular i cap al mar Mediterrani, ha afavorit la presència continuada d’hàbitat des de l’època ibèrica, en especial per al bastiment i el manteniment de defenses fortificades durant l’edat mitjana, i en època moderna i contemporània com a enclavament comercial.
Les restes més antigues documentades arqueològicament són: un petit llenç de muralla, uns murets i sitges de cronologia ibèrica. Posteriorment, no s’ha localitzat cap vestigi fins a l’època musulmana en que sabem que hi ha dos moments; un primer moment, al segle X, en què sols hi devia haver una ocupació amb funcions de vigilància, formant part d’una xarxa de torres estesa al llarg de l’Ebre, per, posteriorment, remodelar el recinte, al segle XI per situar-hi un hisn, centre administratiu i defensiu que servia de refugi per a la població dispersa en cas de perill.
Amposta fou presa el 1148 pels cristians i donada el 1149 a l’orde de l’Hospital per Ramon Berenguer IV; al 1154 s’anomena el primer castellà d’Amposta, títol que es mantindrà fins al 1851. Com a seu de l’orde el castell fou adaptat, estructuralment, a les necessitats militars i civils amb el bastiment de diferents estructures com és tota una sèrie d’estances per a l’avituallament i l’estada de la tropa i guarnició, i una zona per a les autoritats. El castell d’Amposta fou escenari de la Guerra Civil catalana, i fou, l’any 1466, enderrocat en part, motiu pel qual acabà la seva funció com a lloc militar fins al segle XVIII-XIX en què tornà a tenir protagonisme en la Guerra del Francès i en les tres guerres carlines.
El recinte del castell, a més de ser un lloc d’activitats militars, també ha estat centre d’activitats fabrils en els darrers segles: al segle XVIII hi ha una fàbrica de sabó, al XIX un molí fariner i ja al segle xx dues fàbriques arrosseres. Una d’elles, el molí de Cercós, fou el primer molí arrosser de l’Ebre.
