Col·labora:
A principis del segle XX, la necessitat d’abastir una població creixent va afavorir el desenvolupament de la indústria de transformació de productes agraris, en paral•lel a l’augment de l’extensió del conreu de l’arròs i de la seua producció. Les principals indústries en aquells moments a Amposta eren els molins d’arròs i els d’oli.
Història
Els primers molins d’arròs es van construir a finals del segle XIX, dintre del nucli urbà, però diversos incendis van aconsellar-ne la construcció als afores de la població.
Tot i que el nombre de molins a Amposta era important, un diari que es publicava a Amposta a principis del segle XX, anomenat El Liberal, explicava que la indústria ampostina no era suficient i això obligava a enviar arròs en brut a Tortosa. I també explicava que els industrials i els comerciants controlaven el preu del producte i n’obtenien un benefici excessiu. Dos dècades després, prengué força el cooperativisme, i aquest monopoli va anar desapareixent.
Un exemple de molí arrosser el tenim en l’antic Molí de Cercós, construït probablement cap a l’any 1910. El seu recinte actualment alberga la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó.
El Molí Cercós estava format per l’edifici del molí i els edificis destinats a habitatge. Situat a la zona de l’antic Castell d’Amposta, limita per un costat amb el riu Ebre i per l’altre amb el canal de la Dreta. A l’explanada situada al davant de l’edifici de l’antic molí es conserva una antiga bàscula per a pesar camions, i en un costat es troben els tres edificis d’habitatge, tots tres de planta baixa i pis; dos amb teulada a dues aigües i un amb coberta plana. L’edifici del molí té forma d’”U” i està organitzat simètricament. Amb planta baixa i tres pisos, i teulada a dues aigües, era un molí que funcionava amb calderes, que cremaven com a combustible la mateixa clotxa de l’arròs, i que evacuaven els fums per la xemeneia que encara es conserva en un costat de l’edifici, i que està construïda sobre les restes d’una antiga torre del Castell. El molí Cercós va esdevenir el molí més important de tota la comarca del Montsià.
Cap a l’any 1926 es va cremar l’edifici del molí, que com els altres de l’època era de fusta. Tot i això, l’estructura es va mantenir, excepte el tercer pis que es va suprimir, i avui conserva la seva fisonomia estructural exterior. Després d’aquest incendi es va modificar l’interior i la teulada i es va canviar el molí per un d’elèctric que funcinava amb turbines i que a més subministrava electricitat a les cases dels voltants. Durant la Guerra Civil les forces republicanes es van apropiar de la major part dels arxius del molí. I després de la Guerra va funcionar fins als anys 60.
