Col·labora:
Les salines són una de les produccions de més tradició al Delta. Les més antigues, actualment han desaparegut. Avui només resten les salines de la Trinitat (situades a l’inici de la punta de la Banya), que tenen el seu orígen al segle XIV i que són les més importants de Catalunya.
Història
Abans de la canalització que li ha proporcionat salubritat i ha facilitat l’extensió del conreu de l’arròs, a finals del segle XIX i principis del XX, el delta de l’Ebre, en contra del que normalment es pensa, no era un territori erm i desert. En la plana deltaica s’hi realitzaven des d’antic activitats tradicionals que permetien, ni que fos de manera temporal, l’assentament humà. La pesca a les basses es practicava des de Sant Miquel (29 de setembre) fins a Pasqua (entre el març i l’abril); quinze dies després s’iniciava la temporada de la sal, i sovint, un mateix col•lectiu s’ocupava d’ambdues explotacions.
Ja des d’abans de la reconquesta cristiana, a l’època àrab, es coneix l’extracció de sal al Delta. És en l’època medieval, als segles XII i XIII, quan es fonamenta el règim jurídic de la propietat: a grans trets, el Delta esquerre i l’actual terme de Sant Jaume d’Enveja pertanyien a la ciutat de Tortosa, mentre que la resta del Delta dret es reservà al domini de l’orde de l’Hospital i, després, de la Corona.
Ambdues administracions, la local i la reial, començaran als segles XIV i XV, a privatitzar el Delta. És llavors quan l’activitat salinera té una forta incidència a la conca mediterrània. La importància econòmica de l’extracció de la sal va provocar que, primer, se’n privatitzés l’activitat i el producte; poc després, la privatització va afectar el mateix territori on s’havien establert les salines. El monopoli de la sal restà en mans de l’Estat fins l’any 1869.
Dins de les activitats industrials que han estat destacades a Amposta, l’explotació de la sal va ser una de les més importants al Delta sobretot des del segle XIV i fins al segle XVIII. Tot i una regressió produïda amb la confiscació de les salines al segle XIX, i sobretot a partir dels anys 60 del segle passat, quan s’introdueix el conreu de l’arròs i altres activitats agrícoles amb un pes cada cop més creixent, l’explotació salinera durant els segles XIX i XX se centra en algunes salines al Delta situades al terme d’Amposta, a la dreta del Riet Vell, com les de Calent, Bordís, Marco, Sant Antoni o Roca, etc.
Les salines de Sant Antoni o de Roca, situades a la Tancada, conserven les divisions de les basses saladores i els dipòsits de concentració, amb algunes de les tanques, i els edificis on s’allotjaven els treballadors en època d’extracció. Les salines foren abandonades cap a 1970, convertint-se en una piscifactoria. A més, allí s’allotjaven els pescadors de la Cofradía de Sant Pere que pescaven a la Tancada.
