Escriptora de capçalera

Francesca Aliern i Pons, nascuda a Xerta (Baix Ebre), és una de les escriptores més representatives de les Terres de l’Ebre. Literata vocacional, basa la seva obra en fets reals i quotidians protagonitzats per personatges als qui la vida no els ha estat gens fàcil. Amb un llenguatge proper i impregnat del parlar de les Terres de l’Ebre, aquesta novel·lista té la capacitat d’introduir el lector en l’interior dels seus personatges, fent-lo coneixedor dels seus sentiments més profunds, de les seves angoixes i inquietuds, i de situar-lo i guiar-lo magistralment tant en el context històric i social, descrivint fets i costums, com en l’espai, sempre acompanyat de la remor de l’Ebre. Guardonada amb diversos premis, té un públic lector molt fidel i una obra prolífica. L’any 2016, l’Ajuntament de Xerta la va declarar Filla Predilecta de la vila.

És, des del 2014,  l’escriptora de capçalera de la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó.

Obra

• Xerta, 1976
• Xerta. Recull popular, 1995
• Records i memòries al voltant d’uns murs, 1995-1996
• Un otoño, toda una vida, 1997-1998
• No llores, Laura, 1999
• El batec de l’aigua, 2000
• La canela, 2001
• Misererenobis, 2002
• La menestrala, 2003
• La historia innecesaria, 2004
• El pont de la solitud, 2005
• Sabó moll, 2006
• Camins, 2007
• Cor de llop, 2008
• Aigües fondes, 2009
• Mans de fang, 2010
• L’espiera, 2011
• La senyora Avinyó, 2012
• La segona innocència, 2013
• Les passions de la menestrala, 2014
• Cullerades de vida, 2015
• Cafè de París, 2016
• Negre estalzí, 2017
• Darrere els seus talons, 2018
• La jove Laura, 2019
• Paper mullat, 2020