Inici » Exposició “Pergamins oblidats” de Manolo Ripollés

Exposició “Pergamins oblidats” de Manolo Ripollés

Sala d’exposicions del Museu del Montsià, Amposta

Publicat el 11/12/2009

Ajuntament d'Amposta > Exposició “Pergamins oblidats” de Manolo Ripollés» title=»Ajuntament d'Amposta > Exposició “Pergamins oblidats” de Manolo Ripollés» class=»img_mig»><P align=justify>El dissabte dia 12 de gener a les 20:00 h s’inaugurarà a la sala d’exposicions del Museu del Montsià l’exposició “Pergamins oblidats” de l’artista ampostí Manolo Ripollés. La mostra organitzada per l’Ajuntament d’Amposta i l’Espai d’Arts Visuals es podrà visitar fins el 24 de gener de 2010.</P><br /> <P align=justify>Nascut a Amposta, Manolo Ripollés mescla en el seu treball les pràctiques pictòriques i visuals fonamentades en la literatura, sobretot en la poesia. A mitjans dels anys 70, moment en què comenta a exposar la seva obra, es vincula tant a les avantguardes històriques com als fenòmens locals de la cultura catalana. La pintura, els objectes, les instal•lacions, etc, han aportat a la seva obra una redefinició del paisatgisme, un paisatgisme que es converteix en un mitjà on l’autor s’expressa amb un marcat sentit territorial. Exposicions com “Homenatge a Rafael Alberti” (1976), “Publicació de Vespres” (1980), “Cicle de la nit” (1981), “Fangs de l’Ebre” (1998), “L’Obsessió de les Dunes” (2000), “Col•lectiva (Entre Vents)” (2005), i d’altres actuacions son el testimoni dels seus anteriors treballs.</P><br /> <P align=justify>Manolo Ripollés en aquesta exposició intenta trobar la l’essència de la seva pintura. Aquí la temàtica, en concret els papers vells, els llibres antics, abandonats o trencats, fan de la mostra una espècie de biblioteca, de conjunt de llibres muts, alineats com a restes d’un naufragi, el de la vida, que l’artista ha anat recuperant a base de repintar-los. </P><br /> <P align=justify>El pas del temps marca els seus signes d’identitat en les prestatgeries, grans i petites -tota una biblioteca- farcides de textos misteriosos que potser d’entrada no diuen res, però que s’endevina que envasen alguna parcel•la de saviesa gràcies a les formes conspícues del seu deteriorament. L’artista es fon en la seva obra com la trajectòria d’un passat que s’implica en el present.</P><br /> <P align=justify>El collage, la tècnica d’aquesta mostra, cobra en les mans de l’artista una nova dimensió, fins al punt de que les seves creacions poden arribar a semblar quadres, com si la pintura s’hagués apropiat d’elles. La imatge, sorgeix d’un món tancat, fictici, silent, d’un món de llibres, fal•laç, apòcrif. El lirisme de vitel•les clares, tendres, mòrbides, suaus, de pergamins oblidats per la mà del copista, de teixells mig esborrats per la pols i el temps, d’impossibles volums on el ferro i el rovell voregen l’”arte povera”, són alhora cauteri i expressió estètica d’un assaig d’alliberament dels propis espectres i de les pròpies pors.</P></p> <div style=