Sense excuses. A Amposta, les escombraries segueixen igual o pitjor

Comencem el nou curs polític i ens arriben les dades per la premsa que a la ciutat d’Amposta només es recicla el 47,79% de les escombraries que genera. L’objectiu marcat per la UE pel 2020 és del 50%, amb amenaça de sancions si no s’assoleix. L’alcalde, via xarxes socials, ha manifestat que no està satisfet, però no ha emprès cap mesura seriosa per revertir-ho, mes enllà d’alguna mesura estètica feta a principis de la passada legislatura, manifestant, clarament, la deixadesa de l’equip de govern pel tema, encara que signifiqui que l’Ajuntament haurà d’enfrontar-se a multes i/o taxes d’escombraries més elevades per no reciclar prou. Podeu veure un gràfic de l’evolució del reciclatge a la nostra ciutat. Com podeu comprobar les coses no s’estan fent bé en els últims anys.

Quin és el problema?

El problema, el patim, amb les illes de contenidors, la pudor i la brossa abandonada fora. Les bústies dels contenidors soterrats s’embossen contínuament, sobretot les de reciclatge, fent que moltes vegades acabi al contenidor gris la brossa que la gent porta seleccionada de casa, augmentant el percentatge de residus no reciclats, o encara pitjor, acaba fora del contenidor i escampada pel carrer, generant brutícia, taques a la vorera i pudors. Un greu exemple d’això són els contenidors del mercat, que durant l’estiu, degut a l’acumulació de restes orgàniques i les altes temperatures, desprenen forta olor.

Que s’ha fet durant 4 anys?

Abans de les eleccions es van substituir algunes illes de contenidors soterrats per tornar al model de fa una dècada de contenidors en superfície, quan probablement, amb substituir la bústia per una que no s’embossés tan fàcilment n’hi hauria hagut prou.

És l’únic problema?

Un altre problema dels residus a Amposta és el de la deixalleria de Tosses. Contínuament els contenidors de la deixalleria estan plens i algun cop s’ha dit als ciutadans que no podien abocar les deixalles, per exemple fusta, i se les havien de tornar a emportar a casa, o també s’ha vist barrejar diferents residus en un mateix contenidor de la deixalleria per falta de contenidors específics. Una població com Amposta s’hauria de plantejar ampliar la deixalleria i/o traslladar- la a un punt més proper al nucli urbà per facilitar-ne l’ús i així ajudar a reduir el percentatge d’escombraries que acaba al contenidor sense reciclar, augmentant les taxes que ha de pagar l’Ajuntament.

Una altra solució serien deixalleries/punts verds de barri i als nuclis, aprofitant els múltiples solars abandonats, on poder portar residus que no van als contenidors del carrer, però que no justifiquen un viatge en cotxe a la deixalleria i acaben al contenidor gris, com bombetes i fluorescents, oli de cuina o de motor, pintures, piles, aparells elèctrics o joguines. Així augmentaríem el percentatge de brossa reciclada i podríem retirar de la via pública els contenidors d’oli que normalment estan molts bruts i es reduirien les deixalles abandonades fora dels contenidors que donen mala imatge.

Prou de demanar sobreesforços als ciutadans que ja seleccionen la brossa i que es trobin que no la poden abocar. Al contrari, incentivem que ho facin més, bonificant la taxa d’escombraries per premiar qui més brossa recull o recicla es facin. Durant la campanya ja ho vam dir ‘Qui més recicla, menys paga’, bonificació que es compensaria per l’estalvi del cànon que paga l’Ajuntament per abocar les escombraries que no es reciclen a l’abocador comarcal. Totes aquestes mesures que proposem, són de baix cost i fàcil implementació, només requereixen voluntat política.

Qui ha de fer la feina?

La gestió de residus està mancomunada amb el Consell Comarcal i cal recordar que dos regidors de l’equip de govern formen part del govern del Consell Comarcal, una, l’encarregada de les polítiques mediambientals de l’Ajuntament, ocupa una vicepresidència de l’ens, i l’altre, el primer tinent d’alcalde i regidor encarregat de la gestió dels serveis i la neteja municipal, precisament també s’encarrega de la gestió dels residus comarcals, així que no hi ha marge per més excuses.