Recuperem el patrimoni de la ciutat

L’1 de febrer vam fer públic el projecte de rehabilitació de l’antic edifici del Sindicat. Com a part del nostre programa electoral, l’any 2015 vam adquirir aquest immoble, amb un ajut de la Diputació de Tarragona. Ara presentem la rehabilitació de l’edifici per a convertir-lo en la seu de les àrees de Polítiques Actives d’Ocupació i Amposta Empresa. Aquestes dos àrees gestionen més d’un milió d’euros anualment per a polítiques d’ocupació.

L’edifici va ser concebut com la seu del "Sindicato Agrícola Católico de Amposta", al voltant de l’any 1920. S’hi podia trobar un cafè, una sala de cinema i un espai per fer ball a l’aire lliure. Des de la seva construcció l’edifici ha passat per molts usos, com seu del Sindicat Agrícola, de la CNT, del Cinema Olímpia o de l’INEM. Curiosament, el lloc on tanta gent havia anat a buscar feina tornarà a tenir ara una funció similar. No obstant això, en la memòria sentimental de molts ampostins sempre serà el lloc d’aquells balls d’estiu a la fresca, a la seva pista exterior.

Aquest és el primer dels molts projectes que ens ajuden a donar forma a la nostra idea de ciutat. Una ciutat capdavantera al territori i que aposta per tot allò que ens porti a un futur esperançador, però que no oblida d’on ve. Fa uns dies també van trobar la desapareguda font de la plaça del Mercat, que ara estudiarem com i on posar-la, per a tornar-li l’esplendor que tenia fa uns anys.

Però potser el projecte que millor escenifica aquest voluntat per la recuperació de la història i el patrimoni de la ciutat és el projecte de la façana fluvial. És un projecte ambiciós i a llarg termini però que sens dubte canviarà la fisonomia de la nostra ciutat, girant-la de nou al nostre riu. El primer pas d’aquest pla és la recuperació de l’arc gòtic del Castell. Les obres estan ja acabades i a falta de quatre coses, en breu es podrà gaudir d’aquesta joia patrimonial que dona la benvinguda als qui arriben pel Pont. Un arc que era simplement decoratiu (molta gent ens pregunta què hi havia darrera) ja que el nostre Castell va anar evolucionant durant els segles i una fortificació cristiana no podia tenir una façana andalusina. Coses del passat ...

El projecte no s’acaba aquí sinó que el que pretenem és rentar la cara de tota la façana fluvial de la ciutat, netejant-la d’herbes i brutícia i consolidant-ne l’estructura. Sense anar més enllà, l’estat en què es trobava l’arc gòtic era tal que segurament hagués acabat caient. Quan arribem pel Pont, poc a poc, la ciutat tornarà a tenir l’atractiu que temps ençà havia tingut. El lloc on no fa ni cent anys es concentrava la febril activitat de la ciutat, amb el port fluvial, els molins arrossers o l’antic mercat tornarà a ser un pol d’atracció i impuls de la ciutat, perquè com cantava Raimon, qui perd els orígens, perd identitat.