Ramon Salas i Eugenio Ribera, els nous noms dels carrers Ruiz de Alda i Garcia Morato

Ramon Salas i Eugenio Ribera seran els dos nous noms dels carrers Ruiz de Alda i Garcia Morato, dos noms que recordaven a figures franquistes. El ple ordinari del mes de març, que tindrà lloc aquest dilluns 27, portarà a aprovació el canvi de denominació d’aquests dos carrers després que la Comissió del Nomenclàtor, creada recentment, així fet aquestes dues propostes. "Vam crear aquesta comissió perquè fossin membres experts qui escollisin els noms, no només dels que haguem de canviar, sinó també dels que, en un futur, puguem triar per a nous carrers, espais públics o edificis municipals", ha assenyalat l’alcalde, Adam Tomàs, "una comissió que ha optat, també seguint el criteri de l’equip de govern, per posar el nom de carrers a persones que ha fet coses rellevants de la ciutat".

El carrer Ruiz de Alda passarà a dir-se Ramon Salas, un arquitecte català, titulat el 1873 a Barcelona, que va ser autor del disseny de l’edifici de les Escoles Nacional, més tard Escoles Miquel Granell, i que actualment és la seu del Museu Terres de l’Ebre. Salas també va dissenyar, l’any 1909, l’eixample d’Amposta, on se situen les Escoles, marcant amples de carrer de 10 metres per als carrers paral·lels a l’Avinguda de la Ràpita i 7 metres per als perpendiculars, amples i alineacions que es mantenen avui en dia. També va dissenyar el creixement urbanístic de la ciutat d’Amposta cap a la carretera de Santa Bàrbara, en terrenys del Sr. Sabaté, a la partida Quintanes, així com altres intervencions puntuals, com la pavimentació de diferents carrers i places de la ciutat, com la plaça de l’Ajuntament i carrers del barri de la Vila i del centre de la ciutat. Ramon Salas, com arquitecte provincial, va dissenyar també el cementiri d’Amposta, a cavall entre els segles XIX i XX, encara avui en ús.

Pel que fa al carrer Garcia Morato, a partir d’ara es denominarà Eugenio Ribera. Ribera va ser l’enginyer del Pont Penjant d’Amposta, l’infraestructura més emblemàtica de la ciutat, projecte aprovat després de presentar-se tres projectes -un de F. Grasset i l’altre de J. M. Pagés-. El pont es va començar a construir el 1915, i es va acabar el 1921. Va ser el segon pont penjant del món construït amb el sistema de formigó armat, després del pont de Brooklyn de Nova York, en el qual està inspirat. El pont té un tram penjant de 134 m. Està caracteritzat per les dues pilastres de pedra en forma d’arc de triomf de 24 m d’altura, a cada riba del riu, i per la seva estructura metàl·lica sostinguda per cables. La superfície del pont té una amplada d’uns 8-10 m i presenta la calçada per vehicles (un carril per sentit), a més de dues vies laterals per als vianants.

D’altra banda, el ple portarà a aprovació inicial la modificació puntual número 46 del POUM per incloure com a BCIL al Catàleg del patrimoni històric, artístic i arquitectònic l’edific de l’antic convent-escola de les monges Carmelites Teresianes. "Aquest edifici ja ha estat declarat com a Bé Cultura d’Interès Local i així queda protegit, se’l quedi qui se’l quedi no es podrà enderrocar", clou l’alcalde.