Què passa al Delta?

Des del juliol del 2018, el Govern de l’Estat, a traves el Ministeri per a la Transició Ecològica, ha invertit 4,5 milions d’euros al delta de l’Ebre.

D’aquests diners, la meitat s’han destinat a obres d’emergència després del temporal Gloria i l’altra meitat s’ha dedicat a diverses millores i actuacions de conservació de les zones naturals litorals dintre a domini públic. Aquestes accions han permès recuperar la funcionalitat del litoral, evitant important pèrdues econòmiques especialment en el sector arrosser, però també en el marisquer, el pesquer, el turístic i s’han pogut restablir els valors ambientals d’importants zones naturals com les badies dels Alfacs, el Fangar i la Illa de Buda. Igualment, les obres fetes al litoral han evitat danys de major consideració pel temporal Filomena del passat 10 de gener.

En paral·lel, des de la Secretaria de Medi Ambient del Ministeri, dirigida per Hugo Morán, s’ha treballat en la redacció d’un Pla de Protecció de Protecció per al Delta, que pretén ser el full de ruta a seguir en els propers anys i que  preveurà un conjunt de mesures estructurals amb l’objectiu de garantir la permanència i l’estabilitat del plataforma deltaica en el temps i que com se sap, es troba a informació pública en aquests moments.

Per altra banda, el passat 24 d’abril del 2020, el Parlament de Catalunya va aprovar una esmena als pressupostos de la Generalitat, presentada pel PSC per valor de 6 milions d’euros per ser destinats a la lluita contra la regressió del delta de l’Ebre. La moció va ser aprovada per tots els grups parlamentaris, excepte per JuntsxCat. La Generalitat ha estat incapaç de gastar-se aquests diners al·legant que les competències d’obres en domini públic li corresponen a l’Estat. A això se li ha de sumar, una proposta de fons FEADER de 6 milions més, també promoguda per la Generalitat per assajar uns dics intel·ligents per disminuir l’impacte dels temporals a la costa, de la que en el seu moment van fer molta ostentació i de la que no s’ha sabut res més. Sembla ser que la poca solvència tècnica del projecte i les altes probabilitats que el resultat de l’assaig sigui negatiu ha fet amagar el projecte i la inversió promesa.

En el seu darrer Consell de Govern de la Generalitat abans de les eleccions, va adoptar un acord, dient que estava molt preocupat pel Delta de l’Ebre i que volia invertir diners, però que no te competències per fer-ho i que l’Estat no l’autoritzava. Era una nova gesticulació buida en clau electoral, en la mateixa línia de la inacció manifestada respecte els 6 milions del 2020 . La realitat és que, el Govern de Generalitat te competències tant per actuar al Delta, com al riu Ebre, de comú acord amb l’Estat, però no ho va fer. La por a posar-se certs col·lectius en contra, la mandra i la incapacitat de redactar propostes solvents de l’anterior govern de la Generalitat, i el discurs còmode que Madrid no ens deixa fer res, és el que explica la desídia respecte al Delta.

En aquest context, som conscients del neguit dels representants institucionals i agraris del Delta respecte a la concreció temporal i pressupostari de les accions que es preveuen al Pla de Protecció, però la realitat és que estem a inicis del 2021 i que la única administració que ha actuat fins ara al Delta i que te previst continuar fent-ho, ha estat l’Estat. Entre tant, els diversos representants com Damià Calvet de Junts o Pere Aragonès de ERC, han estat incapaços de gastar-se el 6 milions d’euros compromesos pel 2020 n i de trucar a Pedro Sánchez per acordar una estratègia conjunta pel Delta, tal i com van prometre en una visita després del temporal Filomena.

I el que és més trist, tot plegat amb el silenci còmplice i la passivitat de tots els representants institucionals de Junts i ERC del territori. Els mateixos que ara intenten generar un fals alarmisme respecte el Pla de Protecció del Ministeri, un document tècnic de 648 pagines i que han llegit i digerit en un temps record, amb una clara intencionalitat política davant unes eleccions.