On no hi ha visió, el poble s’extravia

Aquesta frase extreta dels proverbis de la Bíblia, que tot i no ser-hi un lector assidu de la mateixa, crec que aporta material filosòfic i històric, em dona l’excusa, em dona el peu, per explicar-vos la meva opinió de la situació actual del govern de la ciutat.

 Creieu que el govern de la ciutat, de la meva ciutat, de la teva ciutat, té visió de la ciutat que ha de ser Amposta en un futur?

 Quan dic lo de visió, vull que entengueu que és com allò que els nostres grans ens preguntaven. I tu que vols ser de gran? Uns contestaven jo metge, d’altres jo arquitecte, o futbolista,... però tots posàvem els ulls cap a munt, imaginant, i responíem.

 Primer de tot ara, no podem posar els ulls cap a munt imaginant, perquè bàsicament ens cauríem de morros contra enterra per culpa d’uns dels molts clots de la ciutat. Volem ser la ciutat dels clots? Quan plouen quatre gotes Amposta sembla un formatge gruyere d’asfalt. Encara a dia d’avui em deien des de govern que estava mal construït. I jo els ho responc i mal mantingut. L’excusa a hores d’ara no poden ser governs anteriors.

 Però això si, si el govern d’ER(C) té la visió del manteniment del que està deixant, la veritat que deixa molt que desitjar.

 Com a poble és inacceptable suportar aquesta visió. Llegia a les xarxes socials que quina capital de comarca dóna aquesta imatge? I a mi m’entristeix llegir aquests comentaris. Com dic,  inacceptable.

 Allò que passa als carrers passa als camins del Delta o a la Carretera de la Vergonya. Per tant, si la visió del govern d’ER(C) és ser una ciutat turística, tenir les vies per on circula la gent que ens visita en aquesta deixadesa és indignant. I ara ens diran, a un any vista, que ho arreglaran tot, que ells inverteixen molt, que els d’abans no feien res, però objectivament, no havia vist mai tan malament ni els carrers ni els camins de la ciutat. Deu ser que la pluja d’Amposta deu ser de plom o d’algun material corrosiu que es menja l’asfalt.

 El mateix amb el cementeri. Almenys tenen la visió d’arreglar-lo. Que no ho han fet. Però ara si. De veritat. Amb un impost als morts que han començat a recaptar, per sufragar les despeses del cementeri. Al 2019, uns mesos abans d’eleccions es va presentar el projecte. S’ha fet algo? NO. Ara que ja han caigut alguns nínxols, potser.

 Jo molts cops, quan estic al Ple o a les comissions, i ho dic de manera planera, flipo. Sembla que abans no hi hagués fet el cementeri, la zona esportiva, ni manteniment de carrers, ni d’enllumenat, ... sembla que tot ho ha descobert el govern de l’Adam Tomàs.

 La visió que em donava un empresari l’altre dia. Amposta necessita manteniment, molt de manteniment, però el manteniment no ven i per això el govern d’ER(C), venedors de fum professionals, no en fan. Pinten parets feministes, però diria que a nivell laboral els casos d’algunes dones els contradiuen. Diuen que són transparents, però com a regidors ens costa molt saber quin és a dia d’avui les dades econòmiques de l’Ajuntament. Els de les parets de vidre, són en realitat de formigó. Els de l’aire fresc, se’ls ha viciat una mica en olor de sillón o poltrona.

 La Ciutat al límit

I una vegada més denunciem que la ciutat està al límit a nivell tant econòmic com d’infraestructura. Per a mostra una imatge d’aquests dies quan plogut quatre gostes. Es inacceptable tenir la ciutat així.

 Això és prop d’un col·legi de la ciutat on s’ha canviat el sentit de circulació dels carrers. El trànsit ara ha d’anar per aquests carrers. Terrible! Quina planificació demostra? Es canvia la circulació, però no es té en compte que hi haurà més volum de cotxes i que els carrers estan en mal estat?

Ens mereixem això com a ciutadans? Jo crec que no.