Males praxis

Coneixeu la cadena de restaurants italians que, curiosament, triomfa allà on obri establiment, tot i que el que el seu nom és ben provocador: "La màfia s’assesseu a taula"? És ben curiosa l’acceptació massiva amb un nom tant "exòtic". Doncs a la nostra ciutat, el govern municipal utilitza, de vegades, una manera de fer que podríem anomenar "La màfia et truca a casa". Un govern municipal d’amplíssima acceptació, també, com la cadena alimentària, segons el resultat electoral de fa 3 anys.

Fort el que dic, veritat? Per què ho dic, això? M’explico. Llegiu fins el final perquè no té desperdici.

A l’oficina de Turisme teníem una tècnica de Turisme que hi treballava des de fa 17 anys: preparació tècnica, experiència de sobra i efectivitat demostrada

Però, i ho puc dir ben clar i ben alt, la mala gestió del regidor de l’àrea de Turisme, amb una manca escandalosa de preparació, de criteri professional i  de lideratge polític, fent tombs aquí i allà, canviant d’opinió cada 3 minuts, donants ordres contraposades i contradictòries a diari, i sempre, sempre, sempre amb males maneres cap a la treballadora, ha destrossat un espai de treball que funcionava correctament.

A la tècnica de Turisme de la que parlava la van voler obligar, en un principi, a deixar el seu lloc de treball i traslladar-se a coordinar el mercat municipal. No era la seva feina. No era el lloc on acumulava 17 anys d’experiència. Per tant, no ho va acceptar i en va demanar l’excedència.

És a dir, vam perdre 17 anys d’experiència "perquè ho dic jo", per la incapacitació tècnica i la nul·la experiència del regidor actual.

Després de l’excedència de la tècnica, Turisme estava sense ningú. Calia moure’s. Van proposar un concurs de plaça. Un concurs de plaça surrealista ja que no demanaven nivell d’idiomes. Hi havia pressa o potser ja tenien algú pensat?

Però, ai, ai, resulta que es presenta una Doctora en Turisme. I guanya. Bé, no estava tot perdut.

Havíem canviat experiència per talent.

Però va ser només un miratge. Sorpresa monumental: abans de 6 mesos van fer fora a la nova tècnica.

I llegim l’informe del regidor. Resulta que la doctora en Turisme no sabia de què anava el treball a fer i, a més no havia engegat cap projecte en aquest 5 mesos i escaig. Sobretot perquè el govern municipal, gràcies a la feina de la nova tècnica, havia acceptat uns Next Generation en Turisme per 2M€, que inclouen un vaixell de 1M€. Ep! Però la tècnica de Turisme no havia fet res.

L’informe del regidor era clarament fals. Mentida rere mentida. Però era l’argumentació perfecta per fer-la fora i, per fer-ho més sucós, com que en teoria no havia superat el període de prova, 6 mesos, no tenia dret a indemnització. I ja ho tindríem: medalla pel regidor més espavilat del món mundial.

Seguim. Al ple de novembre del 2021 em vaig queixar amargament d’aquest acomiadament. Vaig fer un prec molt dur però molt clar. I el regidor, fora de joc i sense arguments, l’únic que va poder esgrimir és que no s’ho esperava. Intent de llagrimeta per dur la seva incompetència com a regidor al terreny personal i emotiu.

A més, estava convençut que portarien a judici l’ajuntament. I sí. La tècnica, la Doctora en Turisme, els va portar a judici. I ha guanyat. Perquè no podia ser de cap altra manera. Perquè no els va importar destrossar-li la vida laboral futura amb un informe infame ple de mentides i acusacions falses.

Li hauran de pagar, li haurem de pagar dels impostos municipals, la indemnització que li pertoca, i tot l’expedient, tota l’argumentació que va plantejar el regidor i recursos humans de l’ajuntament, ha quedat anul·lat.

 Però n’hi ha més. El més greu de la història ve ara. Des de recursos humans, lloc de treball identificat, es va fer una trucada a la testimoni de la part demandant per tal que no anés al judici, amb la mentida que aquest s’havia anul·lat.

I aquí no valen excuses. Ni una ni mitja.

És tan greu que sembla impossible.

I com que estic segur que els tècnics no organitzen aquestes mafiades, perquè això és una mafiada, vaig preguntar si 4 regidors (Pep Simó per Turisme, Cristina Sales per Personal, Tomàs Bertomeu per Règim intern o el propi alcalde)  havien demanat de fer aquella trucada. Ho van negar, ho van desmentir. Més mentides. Perquè sabia que un d’ells, Tomàs Bertomeu, a més, va voler recusar una ajudant del jutge. Van intentar fer pressió a la testimoni i a una ajudant del jutge.

I ho sento, però no em crec les excuses de l’alcalde. Això no va de si m’han dit o no m’han dit. Això va d’obrir una investigació, veure qui ha fet la trucada, saber-ne el contingut i, finalment, saber qui va donar l’ordre a fer tanta bestiesa junta.

Però això, al senyor Tomàs, Alcalde d’Amposta, no li interessa.

Ens omplim la boca contra de la mafiada de Pegasus, però no contra la difamació a una treballadora, les pressions contra un testimoni en un judici i l’intent de recusació d’un ajudant d’un jutge.

Bé. Crec que queda clar perquè fem públic tot això. Perquè volem una ciutat transparent, lliure d’aquestes pràctiques més que qüestionables, amb tècnics, professionals, treballadors que no hagin d’acceptar ni passar aquests tràngols.

En definitiva, uns Recursos Humans municipals que siguin exactament el que diu el seu nom.