La Casa de Fusta

També anomenada La Casa dels Senyors, La Casa de Fusta és un refugi amb funcions de museu que ofereix al visitant una mostra ornitològica i una exposició on es pot veure la formació de les llacunes. Situada a la vora de la llacuna de l’Encanyissada, a l’interior de la casa es troba ubicat un museu ornitològic que exposa una important col·lecció de les espècies més destacades de la fauna del Delta de l’Ebre, que està formada per 182 exemplars de 134 espècies diferents, representatives dels diferents ecosistemes de la zona. Alhora, també hi trobem un centre d’informació.

És una casa prefabricada que es troba elevada mig metre per sobre del terra mitjançant petits pilars de formigó. La seua estructura és rectangular, i està formada per planta baixa i primer pis. A la planta baixa trobem la porta central amb un ràfec triangular de teula plana i escales d’accés. I l’interior està totalment revestit de fusta.

Molt a prop de la Casa de Fusta trobem un mirador de d’on es pot observar i contemplar la magnificència de la llacuna de l’Encanyissada, la seua vegetació, i la fauna.

Història

Els propietaris de la casa eren tres benestants de Barcelona, molt interessats en els ocells aquàtics, que van crear una societat de caça l’any 1926, i que mitjançant un pagament d’arrendament i contracte per deu anys adquirien l’autorització necessària per caçar a la llacuna de l’Encanyissada. Per això, necessitaven un habitatge al Delta per a la temporada de caça. Però, com que no tenien terreny en propietat a la zona deltaica, van fer portar la Casa de Fusta des de Canadà, lo qual va significar un important cost econòmic de 350.000 pessetes. Amb un estil popular canadenc, la Casa de Fusta tingué la funció de refugi de caçadors. La concessió fou renovada, en períodes de deu anys, fins el 1966, quan el Ministerio de Cultura (Patrimonio Forestal del Estado) va assumir la protecció de llacunes i al mateix temps gestionà el patrimoni de la Casa de Fusta.

Durant la Guerra Civil fou habitada per gent del Delta. L’any 1978 va passar a disposició de l’Estat, essent la Tancada i l’Encanyissada denominades "Coto Nacional del Delta del Ebro", amb l’ICONA com a ens encarregat d’elles. L’any 1980 passà a mans de la Generalitat de Catalunya, dins del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (Medi Natural). I des de 1986, forma part del Parc Natural del Delta de l’Ebre. La seua imatge, una gran casa de fusta pintada de color verd, amb finestres quadrades amb els emmarcaments amb motllura de fusta de color blanc, i la teulada a quatre vertents amb teula plana en forma d’escates de peix, ha esdevingut característica del Delta de l’Ebre.