Jaciments neolítics

A les Terres de l’Ebre el neolític esdevé una època amb un important poblament, que primer es situa a les muntanyes i més tard s’instal·larà a les terrasses del riu Ebre. Un exemple del poblament d’aquestes terrasses és el cas del barranc d’en Fabra, un dels pocs poblats a l’aire lliure que s’han excavat a Catalunya. L’assentament és de planta ovalada i està format per cabanes circulars, amb una petita estructura de combustió o llar, i parets de fang i matèries vegetals amb un sòcol de pedra a la base que reservava la paret de la humitat del terra.

Història

Entre el 4500 i el 2500 a.C., l’home va començar a desenvolupar la producció d’aliments a través de la domesticació d’animals i plantes, és a dir, inicia les activitats de l’agricultura i la ramaderia. D’aquesta manera aprofita millor els recursos vegetals i no depèn tant de la cacera d’animals. Tot això, comporta que l’home decideixi establir-se en un lloc fixe on poder realitzar aquestes activitats, ja que fins llavors la necessitat de buscar aliments l’havia fet anar d’un lloc a un altre. També en aquests moments començarà a elabora uns utensilis més evolucionats que els que havia fet servir fins llavors, com per exemple utensilis de pedra polida, per tal de que pugui tallar tipus ganivet. A més, es desenvolupen tècniques com la ceràmica, i la convivència en comunitats.

Entre el IV i el II mil·leni, la vall de l’Ebre va rebre un important poblament sedentari que practicava la ramaderia. L’activitat de l’agricultura començarà més tard, aprofitant les bones terres agrícoles de les vores de l’Ebre.

El curs inferior de l’Ebre és un dels llocs del litoral mediterrani peninsular on abans es van desenvolupar les pràctiques funeràries, amb estructures individuals com ara hipogeus, covetes laterals i cistes amb túmuls, i no en cavitats naturals o estructures reutilitzades, com ara les sitges, com era habitual en aquells moments a d’altres indrets del litoral proper. A la zona de l’Ebre, les sepultures es troben concentrades, i això sembla indicar que s’establien espais funeraris separats de les zones d’hàbitat, com és el cas del barranc d’en Fabra. Els enterraments eren generalment fosses revestides amb lloses per un costat amb un sol individu arrupit i ajagut de costat. El cadàver era acompanyat al costat per un aixovar, ja que sembla que creien en la vida d’ultratomba. Aquests aixovars estaven formats per vasos ceràmics, utensilis lítica, generalment de sílex tallat o de pedra polida, i objectes d’ornament com collars i braçalets elaborats amb restes de mol·luscs. Restes d’època neolítica que han aparegut al terme d’Amposta són: el Masdenvergenc, el barranc d’en Fabra, el Molinàs, la Cova del Calvari, el Pla d’Empúries, la Terrassa de Palau, el Barranc del Ceguet, la Terrassa del Mas Roig, els Bancals de Montanyés, la zona de la Carrova, l’Oriola, la Mora, la Feixa del Pagès, el Mas del Hierro, les Tosses, el Planell d’Espuny, el barranc de Giner i el Molló de la Torre.