Per l’habitatge públic

Els darrers anys han estat uns anys de canvis profunds i ràpids tant en el context com en la implementació de la política local d’habitatge, que ha experimentat una important redefinició tant des del punt de vista material com des de les bases de la seva governança. De fet, en els darrers anys, l’ajuntament ha vist incrementada tant l’exigència com la capacitat d’actuació sobre el problema de l’habitatge al municipi. Ens trobem en un moment en què l’habitatge ha entrat decididament en l’agenda política del govern municipal.

El fet que l’habitatge sigui una necessitat, una aspiració, un dret i un bé econòmic fa que hi hagi un desequilibri entre la seva dimensió sociopolítica i l’econòmica. Utilitzar aquest dret universal com a bé d’inversió ha estat una de les causes de la crisi immobiliària, que ha deixat a tantes famílies sense casa.

El passat mes de novembre, el grup municipal d’Esquerra presentàvem una moció al Ple per demanar que es parin els desnonaments mentre duri la pandèmia. L’accés a l’habitatge és un dels reptes més grans que tenim al davant i al que hem de donar resposta com a administració. Venim patint una crisi d’accés a l’habitatge, que lluny de solucionar-se, s’ha cronificat els darrers anys en bona part per l’increment del preu de lloguer: pisos per llogar a uns preus molt inflats, pisos buits esperant una pujada de preu per a posar-los al mercat (a Amposta actualment tenim més de 200 habitatges buits), desnonaments a famílies que a causa de la situació actual no poden continuar pagant el lloguer, però també per la inexistència d’una oferta rellevant d’habitatge públic que permeti efectivament desvincular la garantia del dret a l’habitatge de les dinàmiques del mercat privat.

La voluntat de canviar aquesta dinàmica fa que augmentar el parc públic d’habitatge sigui uns dels objectius de treball de la nostra administració local. Des del 2015 hem passat de tenir 42 habitatges públics a la ciutat als 181 actuals. Alguns d’aquests són propis, d’altres l’ajuntament en porta la gestió i amb la resta fa de facilitador per a què disposem d’habitatge de lloguer social i assequible a la ciutat. Així doncs aquest increment ha estat possible amb recursos propis i d’altres agents tant públics com privats.

En aquest moment Amposta disposa d’1,6% d’habitatge públic, unes xifres que poden semblar baixes si ho comparem amb el 15% d’habitatge públic a altres països d’Europa, però que ens situa en molt bon lloc davant l’1,5% a l’estat espanyol i el 2% a Catalunya. Si parlem de la tipologia o de l’ús d’aquests habitatges, n’hi ha destinats a Fons Social d’Habitatges de lloguer de gestió municipal, d’altres a pisos d’urgència, habitatges de lloguer de la Mesa d’emergències, pisos conveniats amb la Fundació Habitat 3 (gestora d’habitatge social del Tercer Sector Social de Catalunya), pisos conveniats amb l’Agència d’Habitatge de Catalunya. Tots ells destinats a garantir cada cop més el dret d’accés a l’habitatge de la nostra ciutat, la qual cosa fa d’Amposta un millor lloc on viure.

No tindríem una fotografia sancera pel que fa al nostre habitatge públic si no parléssim de la mediació i la gestió de pisos de lloguer social i assequible amb entitats financeres, així com el treball per tal d’aturat desnonaments en els casos que el propietari de l’habitatge no sigui un particular.

Per últim cal dir que aquest increment del parc d’habitatge públic a la ciutat, no ha suposat un increment proporcional del seu cost , ja que una part molt important. de la inversió es recupera amb els lloguers que paguen els llogaters i amb les subvencions que rebem tant l’ajuntament com les entitats que conformem aquest projecte.