EL GOVERN QUE PINTAVA PARETS

Un apunt inicial pels mil·lenials, que pot ser no entendran el títol de l’article (si tens +30 anys pots passar directament al següent paràgraf). El títol de l’article està inspirat en la pel· lícula del 98 anomenada "L’home que xiuxiuejava els cavalls". Robert Redford ajuda una adolescent Scarlett Johansson a recuperar la il·lusió per la vida després d’un accident de monta.

Posats en situació, comencem.

Durant l’any passat s’ha celebrat a Amposta l’Any de la Diversitat dins del projecte Amposta Diversa, que va tenir com a colofó, happening, pintar un mural molt gran a un pàrquing de la ciutat.

El projecte Amposta Diversa volia xiuxiuejar a tots els ampostins, anunci a anunci, mes a mes, que el seu govern era bo, obert, divers, transversal, feminista, lgtbi, ..., i tots els "friendlys" que us pugueu imaginar.

I cap problema amb aquest projecte, òbviament, si no fos...

Si no fos que una campanya necessària i valenta ha estat en realitat una disfressa de bones intencions per tapar un dia a dia ben diferent. Anem a pams. Mentre el govern pintava les parets, les barreres arquitectòniques no s’han eliminat ni han estat una prioritat.

Mentre el govern dibuixava bones intencions, no s’han fet vestidors per a persones trans a les instal·lacions municipals, com a exemple de bones pràctiques cap a aquest col·lectiu. El govern municipal ha utilitzat colors feministes, molt de morat i molt de lila, mentre a la residència d’avis i a l’hospital municipal hi ha hagut dones treballadores, enmig d’una pandèmia, que no han cobrat tots els dies treballats tot i que estava contemplat al conveni.

Ara sembla que han estat obligats a pagar-los... l’últim any. Ens preguntem: una entitat pública incompleix un conveni i per llei no hi ha una retroactivitat més llarga? Ben estrany.

El govern municipal ho dóna tot el 8M però mentrestant, la resta de l’any, fa mòbing a una treballadora i la fa fora al·legant un període de prova no superat. Una treballadora que ja havia superat anteriors períodes de treball. Ben estrany, també.

I ja va començar malament l’any canviant passat les regles dels jocs amb les baixes dels treballadors, el govern deia que els treballadors se n’aprofitaven. A més, recordeu, que jo us parlava dels "recursos inhumans" en algun article.

Molts dels casos "estranys", massa, són dones. En una proporció important.

I el govern municipal ja pot anar pintant parets, ja pot anar xiuxiuejant a l’orella dels ampostins que són bons, feministes, bla bla bla, que la realitat és una altra.

Un sottovoce d’injustícies que, dia rere dia, passen al nostre ajuntament.

I jo no deixaré de dir-ho ben clar i en veu alta.