La gestió del parc dels Xiribecs, a debat

Porto un any i mig, bé, quasi dos, com a regidor i us he de confessar quin és el lloc del que rebo més queixes per part de la ciutadania: el parc dels xiribecs.

Aquest lloc, que hauria de ser un punt de trobada, d’esbarjo, d’alliberament, de passejada, de vermut, de jugar els menuts... per la mala gestió de l’Ajuntament i per l’incivisme acaba essent un punt de conflicte setmanal i moltes vegades de conflicte diari, sobretot en època de bon temps.

Durant la pandèmia, s’ha anat obrint i tancant, respectant les normatives del PROCICAT, inclús, de vegades sent més papistes que el papa en les interpretacions a l’hora d’obrir-lo o no.

Però el que està clar és que, durant l’any passat, hi va haver diversos incidents que em van sobtar negativament, alguns exemples: S’arruixava per higienitzar o per desinfectar amb productes nocius per a animals de companyia, que s’intoxicaven sense cap explicació i, també, es van haver tal·lar arbres que van morir misteriosament.

El nexe comú era el parc dels xiribecs. Casualitat -la resposta del govern-. "Ja ho mirarem" -no ho han mirat-.

El que sí que he mirat jo és la contractació de l’empresa que s’encarrega del manteniment del Parc del Xiribecs. Exactament diu l’informe de la licitació: "s’obre la porta a utilitzar altres tipus de tècniques d’aplicació de fitosanitaris que podrien no complir amb els estàndards de sostenibilitat en la gestió de l’arbrat i amb la seguretat de l’usuari del parc".

Un altre tema és la gestió del Bar del Parc. Tema enquistat que s’ha anat deixant podrir. Literalment. Arrendador (ajuntament) i arrendatari s’han llançat querelles. Els perjudicats, els ciutadans i el parc. Es podria haver solucionat abans? Segur. Amb més mà esquerra, com es diu de manera casual. Molts de diners que s’han posat en advocats i que, pot ser, si s’hagués tingut més diplomàcia podríem tenir ara el bar obert, en condicions per fer l’aperitiu mirant des de la terrassa els nens com juguen al barco pirata.

I per últim, i no per això menys important, el civisme, millor dit l’incivisme. No pot ser, de cap de les maneres, que es permeti fer de tot a un parc públic.

M’han arribat queixes de destrossa de mobiliari urbà, d’amenaces i insults a usuaris que passegen, de brossa de tota mena tirada pel terra, de petards contra animals... avui mateix, la foto d’un ànec decapitat, m’ha fet esgarrifar.

Que això estigui passant al costat de casa meua m’esgarrifa.

També podem parlar de botellons i festes descontrolades a altes hores de la nit quan no hi ha cap festa, que es repeteixen setmana rere setmana, qualsevol dia...

Excepte el últims mesos que vivim amb toc de queda, cal recordar que ara no es tanca el parc com sí que es feia abans i, òbviament, n’ha augmentat la inseguretat, l’incivisme i les molèsties abusives al veïnat... Continuo... Bicicletes i patinets que corren massa prop de la gent a massa velocitat, i deterioren el mobiliari urbà...

No acabaria... L’equip de govern n’és conscient de tot això.. i més, i deixa fer i no s’hi ha posat ni un sol recordatori o advertiment per frenar aquest despropòsit.

Està clar que, com dèiem al principi, un espai de trobada ha de ser mantingut de la millor manera possible i la gent ha de ser el més cívica possible. S’ha de poder conviure. És un espai preciós que tenim a la ciutat.

La platja d’Eucaliptus

Estos dies passats hi ha hagut molt de rebombori pel tema de la gestió de la platja d’Eucaliptus i el trabucador. Som conscients que des del nostre grup vam "obrir el meló" de discutir que se n’havia de fer de les platges del Delta. Volem turisme, si, de qualitat i familiar. Però estem preparats per a la massificació? És el que volem? Tenim les infraestructures necessàries per a contenir l’arribada massiva d’autocaravanes o turistes en altres formats?

Són preguntes que des del nostre grup municipal sabem que són claus per al futur desenvolupament del turisme a les nostres contrades, i que s’ha de treballar amb els altres municipis del Delta i altres administracions que tenen les competències. Però el que tenim clar que això s’ha de fer ja.