L’exposició sobre el deportats republicans ampostins als camps de concentració nazis obre el cicle d’activitats sobre Memòria Històrica

L’exposició ’Portes de la Memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps de concentració nazis’, que s’estarà al Museu de les Terres de l’Ebre de l’11 de juny a l’11 de juliol, encetarà el cicle d’activitats sobre Memòria Història organitzades per l’Ajuntament d’Amposta aquest 2021. Un cicle que inclou, entre d’altres, la instal·lació de les llambordes per recordar on van viure els deportats, diferents rutes guiades pels espais de la Batalla de l’Ebre a Amposta, el camp de treball per recuperar els nius de metralladores (que s’estarà del 9 al 23 de juliol), l’espectacle coreogràfic ’Unitats de xoc II’, l’entrega del III Premi Jordi Fotanet i la presentació del llibre del II premi, a càrrec d’Andreu Caralt sota el títol ’El somni trenca Amposta: revolució guerra i exili’ o el documental ’La capsa vermella’. Totes aquestes activitats s’allargaran fins ben entrada la tardor.

L’exposició ’Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis’ és el fruit de la recerca transversal de l’alumnat de 1r de Batxillerat de l’INS Ramon Berenguer IV d’Amposta durant els cursos 2018-2019 i 2019-2020. Recull les vivències dels 10 deportats ampostins als camps nazis i de dos exiliades actuals. Aquesta recerca s’ha portat a terme a les matèries de sociologia, història del món, francès, filosofia, literatura universal, alemany, cultura audiovisual. L’objectiu principal ha estat apropar l’alumnat a les vivències dels republicans d’Amposta, els quals van ser deportats a camps de concentració nazis, a través d’un recorregut de recerca transversal. Però, de forma indestriable amb aquest propòsit, s’ha buscat que, a través d’aquest record actiu, el nostre alumnat s’interrogués críticament per esdeveniments anàlegs del present. Per aquesta raó s’ha integrat la recerca de l’exili present en aquesta investigació sobre la deportació passada. Només així, a través d’aquest qüestionament del present des de la memòria del passat, hem entès que es pot fer justícia a uns homes i dones que van resistir contra el totalitarisme.

Aquest projecte ha estat possible gràcies als familiars dels deportats i les exiliades; i el suport de l’INS Ramon Berenguer IV, l’Ajuntament d’Amposta, l’Òmnium cultural de les Terres de l’Ebre, els Departaments d’Educació, Justícia i Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Amical de Mauthausen i altres camps i COMEBE.

Les informacions i imatges han estat extretes dels arxius: Arxiu Comarcal del Montsià, Arxiu Municipal d’Amposta, Arxiu Nacional de Catalunya, Arxiu històric de Tarragona, Museu d’Història de Catalunya, PARES, Archivo tribunal militar de Barcelona, Ministère de la défense. Service historique de la défense. Division des archives des victimes des conflits contemporains (DAVCC), Arolsen Archives i Office français de protection des réfugiés et apatrides (OFPRA).

Instal·lació de les llambordes

La següent activitat prevista dins el cicle és la col·locació de les llambordes del projecte Stolpersteine que marquen els llocs on van viure aquests deportats ampostins i el camp de concentració on van estar. En total s’han d’instal·lar 10 llambordes repartides per la ciutat, quatre de les quals es col·locaran al Pont Penjant ja que la persona vivia al camp o en un espai no identificat. L’acte simbòlic de col·locació, també inclòs dins del projecte Portes de la Memòria’ està previst per al proper 18 de juny a la tarda. I el mateix 18 de juny, els alumnes que han participat en aquest projecte faran una xerrada a l’Institut Ramon Berenguer IV.