L’Església arxiprestal

L’Església Parroquial de Santa Maria, també anomenada Església Parroquial de l’Assumpció, va iniciar la seva construcció el 1773, amb pedra procedent de la pedrera de la Carrova, com a principal material constructiu.

De planta rectangular, consta d’una sola nau amb capelles laterals entre els contraforts i àbsis semicirculars. A la façana principal destaquen els dos cossos prismàtics que la flanquegen, ornamentats amb motius florals i geomètrics als acabaments, dels que ressalta la torre-campanar de la dreta. La porta central és molt senzilla, i es troba coronada per un frontó, on apareix la creu hospitalera, símbol de l’Ordre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que havia estat instal·lada al Castell d’Amposta.

A l’interior, la nau es dividida en cinc trams coberts amb volta de canó, sent els dos últims trams més petits que els altres tres. L’àbsis té volta de quart d’esfera, i les capelles laterals són de planta rectangular amb voltes d’aresta, i són comunicades per grans obertures amb arcs de mig punt als contraforts acabats amb pilastres de secció rectangular amb grans capitells compostos. I al tram de la porta principal, es troba una gran tribuna.

Història

L’Església de Santa Maria havia de substituir una església anterior, que no es va enderrocar fins quan la nova es va acabar de construir, que es trobava a la Plaça de l’Ajuntament, amb la façana aliniada amb el carrer Major, just al davant de l’espai destinat per a l’Església de l’Assumpció. L’obra de la nova església s’inicià per l’empenta dels veïns i de les autoritats. El maig de 1776, el consistori de l’Ajuntament d’Amposta i representants de l’Església atorguen l’escriptura de construcció a favor dels arquitectes i constructors tortosins Francesc Mulet i Andreu Moreno, per un preu de 4.100 lliures, moneda de plata valenciana. Però per dificultats econòmiques l’obra es retarda, ja que al contracte de construcció s’havia especificat que Mulet i Moreno començarien la construcció sense cobrar cap quantitat, però a partir del moment en què hi hauria una part de l’església ja aixecada, demanaven cobrar la quantitat que el prior i l’Ajuntament consideressin convenient, amb la premisa que segons la quantitat que se’ls entregaria, seguirien treballant amb més dedicació o menys en aquesta obra. Això provocà inclús un nou projecte, per estalviar diners, a càrrec del valencià Manuel Blasco. Però els problemes per al pagament de les obres continuaren i l’edificació no progressà, paralitzant-se definitivament el 1826. Durant la segona guerra carlina fou utilitzada com a caserna per les tropes reials, sofrint bastants desperfectes. Cap a 1850, gràcies a una donació de la reina Isabel II, s’inicien novament les obres i s’acaben cap al 1875, tot i que la façana va quedar inacabada. Durant la Guerra Civil Espanyola, fou convertida en mercat.