Encetem el mes de desembre

Encetem el mes de desembre, un mes de moltes celebracions, religioses i laiques i d’estar en família. Però desembre també és el moment de fer resum de tot el que ha passat durant l’any i preparar-nos per tot el que vindrà l’any que ve. Fa un dies vam celebrar el Ple de novembre, on vàrem presentar dos mocions que són el reflex del tot el que ha passat durant aquest any i segurament durant tota l’anterior legislatura. Improvisació i deixadesa, han sigut dos constants del govern d’Adam Tomàs.

I per què diem que hi ha improvisació? Us ho argumentem. Durant el primer mandat del govern Tomàs, cada cert temps hi havia anuncis d’inversions, exemples molts; el pavelló d’Esports 2, el centre per les Mestresses de Casa, el canvi d’enllumenat LED, el centre cívic de la gent gran, el projecte dels pluvials, el contracte de la neteja, l’aparcament de l’Hospital Comarcal, FABLab, la compra de les Monges,... i la cosa va anar en augment conforme ens apropàvem al 26 de maig, mentre també, casualment, durant l’últim any, augmentava la despesa en festes i es portava una gran estrella com Melendi. També van anunciar un aparcament a l’avinguda de la Ràpita, a principis d’any, i que van dir que estaria acabat en un termini d’un mes, i al començar desembre no està realitzat (sembla que per Fires estarà). De tot lo que es va prometre, hi ha ben poca cosa feta. Tot porta retard. Però com la gent percebia que es feien coses, bé millor dit, que s’anunciaven coses, doncs li va donar una majoria ampliada al govern actual. Un govern que va fer una campanya electoral amb el llema "seguim endavant", nosaltres l’haguéssim anomenat "pilotada endavant" i on en el míting final el seu cap de llista va afirmar "no us diré que hem fet perquè ja ho heu vist, i no us diré que farem perquè ja ho veureu". És seriós això? No, això s’anomena improvisació.

I per què diem que hi ha deixadesa? Només cal que mirem en quin estat està l’asfaltat de la majoria dels carrers d’Amposta, certes zones són impracticables per a les persones en mobilitat reduïda, cada nit hi ha alguna zona d’Amposta que està a les fosques, nit si i nit també, l’entrada pel Pont Penjant a fosques, si parlem de la neteja, 4 anys per fer un contracte caríssim, en diners Sant Pere canta, parlem de la recollida d’escombraries i els nous contenidors, la deixadesa de funcions a l’hora de decidir per apostar per noves vies de recollida, i sobretot la deixadesa de la gestió econòmica, on són els diners del romanent?... I han estat 4 anys donant la culpa a l’anterior govern, han tingut marge, però ara ja no. Ara ja no cola. Com també van donar la culpa a la Diputació la legislatura passada quan la potestat és dels Ajuntaments. Entenem les reivindicacions dels veïns i seguirem atents a les mobilitzacions de la Carretera de la Vergonya.

I es per tot això que hem demanat un PAM (Pla d’Acció Municipal) que és un document on hi té que constar com vol deixar el govern de la ciutat quan ells marxin, i alhora, un document on la ciutadania podrà jutjar si s’ha complert allò pel qual van votar l’opció que van votar. Un PAM en política municipal, el cas que ens pertoca, és un exercici de transparència i un contracte en la ciutadania. Però anem a pams, i expliquem que és un document d’intencions de què fer dins d’una ciutat a nivell d’inversions i serveis, o sigui, un pacte pam dalt pam baix entre governants i poble.

A Amposta, este document és totalment necessari, imprescindible, i prioritari... I molts de vatros vos preguntareu i això? Si mai n’hem fet de PAM, ara per a què? Doncs ara volem veure escrit allò que diu "ja ho veureu". Posar negre sobre blanc al projecte d’Amposta. A 4 anys vista. Això és un PAM. No mos volem quedar en un pam de nas quan no s’hagi fet res. I la ciutadania ha d’anar en un pam d’ulls d’aquí 4 anys per veure que s’ha fet i que no s’ha fet. Ser exigent. Rendir comptes. I tenir més eines per poder jutjar la tasca del govern. Perquè si no ho fem anirem en un pam de llengua fora treballant per guanyar diners per pagar els nous tributs que es crearan. Ja n’hem tingut un exemple en el clavegueram, el govern ha fet pam i pipa a la ciutadania fent pagar dos cops pel mateix concepte. Quan tot just l’economia s’ha aixecat un pam de terra. Patapam! Clatellada que ve i no serà la última.