Els molins d’oli

L’activitat industrial a l’àrea de l’Ebre al final del segle XIX i inicis del XX estava molt lligada al ram de l’alimentació: l’oli d’oliva, el vi i els alcohols, l’arròs i les farines. Les principals indústries eren els molins d’arròs i els d’oli, però també hi havia un molí de farina, i, alhora, destacava la fabricació de sabó i de guix.

Història

Segons Pascual Madoz, polític i introductor de l’estadística a Espanya, en una descripció bastant detallada d’Amposta que realitzà a mitjans del segle XIX, a la població existien en aquells moments sis molins d’oli. Tot i això, al segle XVIII, ja existia el molí de Miralles.

A principis del segle XX, es va incrementar molt el nombre de molins d’oli com a conseqüència del creixement del mercat de l’oli. Aquests molins es trobaven situats a la planta baixa de les cases pairals de famílies benestants, i s’utilitzaven per atendre el consum propi i el del mercat. Però, no només produïen oli amb la seua pròpia collita, sinò que també transformaven la collita que hi portaven altres pagesos.

En algunes cases, en els magatzems on hi havia el molí d’oli, també hi havia la premsa de vi per a consum propi dels mateixos productors i per a comercialització entre els pobles veïns.

A la primera dècada del segle XX, Amposta era una població petita compresa pels carrers de la zona d’El Grau, La Vila, La Torreta i l’actual Avinguda de la Ràpita, que llavors s’anomenava Carretera de Vinaròs. Els molins d’oli es trobaven repartits per aquestes zones. Així, a la zona d’El Grau hi havia el Molí de Fornós lo del Bou, el Molí d’Idiarte, i el Molí de Palau. A La Vila, estaven instal·lats el Molí de Miralles, i el Molí de Gàbies, mentre que a La Torreta funcionaven el Molí de Manolo Masià, i el Molí de Manuel Balada. En canvi, a la zona més nova de l’Amposta d’aquells moments, vora la Carretera de Vinaròs, el nombre de molins d’oli que s’hi concentraven era major, ubicant-se el Molí de Soquet, el Molí de Talarn, el Molí del tio Pere lo Planero, el Molí de Pallaseca, el Molí de Gaspar, i el Molí de Bonet. L’únic molí d’oli que es localitzava fóra d’aquests espais, era el Molí de Soneca, que es trobava aïllat a Les Quintanes de Pantoni, que per aquell temps, era una zona descampada.

El preu de l’oli que es produïa en aquests molins variava segons la quantitat i la qualitat de les collites. Per exemple, l’any 1907, la temporada dels molins va començar a l’octubre amb una producció escassa i de baixa qualitat; per l’escassetat del mercat, el preu va arribar a 20-21 ptes./cànter, però al febrer del 1908 el preu ja havia baixat a 16,51 ptes./cànter.

L’últim molí ubicat al nucli urbà fou el molí de Miralles que avui es troba tancat, tot i que encara conserva la maquinària i l’edifici està situat entre la plaça de l’Aube i el Povador.

Fora del nucli urbà, a tocar de l’eix de l’Ebre, es troba actualment en actiu l’Almacera le Ferrereta que elabora oli a partir de produccions locals i comarcals.