Introducció

Amposta disposa, actualment, de dos parelles de gegants: Ramon Berenguer IV i Peronella i els músics Cecília i Roc. Els primers gegants d’Amposta, Ramon Berenguer IV i Peronella, daten de 1948, i van ser adquirits per l’Ajuntament d’Amposta  a l’empresa Casa Paquita, llavors situada al carrer Unió, 9 de Barcelona, costant 12.000 pessetes.  Els segons, la clarinetista Cecília de la Lira i el trombonista de Fila, Roc, van ser encomanats l’any 2108 a Joan Miró Oró de la Serra d’Almos i es van estrenar en el marc de la Festa del Mercat del 2019.

La Brigada Municipal d’Amposta durant molts d’anys es va fer càrrec de donar vida als gegants. Geganters com José Bertomeu, Benjamí Bertomeu, Francisco Pagà, Joan Vidal Ferreres, Rafel Martínez o Manolo Recio van tenir amb ells una una relació molt estreta. Actualment els gegants i capgrossos  són portats per la colla de gegants i capgrossos d’Amposta des de l’any de la seva fundació, el 2016. 

Història i etnologia

Els primers gegants d’Amposta, Ramon Berenguer IV i Peronella, daten de 1948, i van ser adquirits per l’Ajuntament d’Amposta  a l’empresa Casa Paquita, llavors situada al carrer Unió, 9 de Barcelona, costant 12.000 pessetes. Era una empresa especialitzada en elements i materials per a festa i teatre, de tota mena (fanalets, globus, taules i cadires, confeti...). La Casa Paquita oferia gegants fets a partir de motlles ja existents, o bé encarregant motlles, cosa que –naturalment- augmentava el preu de les figures. Les figures dels gegants d’Amposta apareixien als catàlegs de El Ingenio, una casa fundada a Barcelona abans del 1868, que construïa figures i materials per a festes, tant per vendre com per llogar. Tenia un gran prestigi perquè hi treballaven els millors artesans geganters de Catalunya. Els motlles són de l’Ingenio, del geganter Domènec Umbert, un artesà que des de molt jove era tan bo esculpint les figures que servien per fer els motlles de gegants i de capgrossos que, de malnom, sempre se li va dir l’Escultoret. El 1987 la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi per la gran feina feta al llarg de la seva vida.

A les dècades dels anys 1940 i 1950 era l’empresa gegantera més prestigiosa del moment, i en aquella època va adaptar la personalitat i la indumentària de les seves figures, de manera que fossin fàcilment identificables amb els personatges de moda, en el cas dels gegants ampostins, els anomenats reis catòlics: Isabel de Castella i Fernando d’Aragó. En aquell moment la victòria franquista era molt recent i imposava aquells símbols que més s’hi adien amb els valors que defensava políticament i social.

Molts gegants de l’època així es van batejar o rebatejar amb aquests dos noms, per exemple els gegants de Barcelona, que no van recuperar el seu nom original fins al 1985. A El Ingenio probablement aquests ja portaven el nom d’Isabel i Fernando i així es va quedar per tradició popular (igual que va succeir amb altres gegants catalans construïts en aquell moment històric) donat que no consta ni en l’acord municipal del dia 9 de juliol de 1948, on el Ple de l’Ajuntament acorda la seva compra, ni en l’acord del dia 17 d’agost quan es va aprovar el seu pagament, que els fos donat aquest nom, amb el qual es van conèixer en arribar a Amposta.

Com hem esmentat, les figures dels gegants ampostins es van fabricar a partir d’uns motlles que es va fer molt populars a la seva època, i dels quals en van sortir molts gegants catalans. Altres parelles geganteres poden servir d’exemple: Els gegants de Tàrrega, estrenats l’11 de juny de 1953; els gegants de Valls, el Gegant de la Porra i la Geganta, construïts el 1947 a El Ingenio o els gegants de la Paeria de Lleida, de 1949.

La història és la que ha estat, i és la que -en cada ocasió- explica qui són i per què són com són els elements de la cultura popular més destacats, i els gegants són símbols de les seves poblacions, a les quals representen. Aquests noms parlen de la importància de la ciutat d’Amposta ja en aquell moment, perquè es va pensar en l’alta posició (reial) de les figures que havien d’ostentar la seva representació. Aquesta és una part del valor patrimonial dels gegants d’Amposta.

Des del dia de la seva presentació en societat el 14 d’agost de 1948 a les 19.00 hores, com un gran acte a l’inici de les Festes Majors, sempre han conservat la seva imatge reial; només han canviat la seva indumentària en dos ocasions, cosa necessària pel desgast dels teixits al llarg de 69 anys, han estat repintats el cartó el 1984, restaurats els seus cavallets el 1989, i repintats el 1995.

El 1984, l’atribut que originalment duia Fernando, a la seva mà dreta, el paper enrotllat i lligat amb una cinta  com si fora un pergamí original es va substituir pel cetre que va lluir fins el 2018, aprofitant l’estrena dels nous vestits, perquè ja estava molt malmès pel pas del temps. El cetre es va construir a Amposta, per encàrrec de l’Ajuntament de la ciutat. El paper sabem que duia escrits els diferents actes del programa de festes que es celebraven cada any, per la qual cosa los ampostins l’anomenaven "el paper de festes". Molts gegants masculins catalans portaven aquesta mena de document durant els anys 1940 i 1950, independentment de la figura a la qual representessin.

Les seves corones, testes amb cos, braços, i mans van ser fabricades per separat, per tant es van escollir entre els millors que oferia El Ingenio, a partir dels seus motlles. Les cares i les mans d’Isabel i Fernando són dels motlles de més qualitat, perquè tenen fesonomies molt fines, i els dits de la mà separats, i són molt detallistes pel que fa a les ungles i els plecs de la pell, la qual cosa vol dir que es van modelar de manera molt realista per un artista destacat, com hem esmentat el geganter Domènec Umbert. 

Per tot això (antiguitat, qualitat artística, representació simbòlica, etc.) considerem els gegants d’Amposta un patrimoni popular de primer ordre. Tant és així que, en celebrar els seus 50 anys, se’ls va dedicar una monografia.

 QUERALT TOMÁS, M. Carme. Els gegants d’Amposta. 50 anys d’història i de tradició popular. Col·lecció L’Agulla, núm. 29. El Mèdol. Tarragona, 1999, 159 pàg.

Són de fet una de les poques parelles de gegants de Catalunya que tenen la seva història i cultura popular ben recollida en un llibre, amb el qual –cal esmentar- van participar a través d’entrevistes sobre la seva experiència directa amb els gegants molts veïns de la ciutat.

Els gegants es van estrenar aquell mateix any 1948, en un dels actes més populars d’aquelles Festes Majors: el dia 14 d’agost, enmig d’una gran festa, van entrar a Amposta pel Pont Penjat, acompanyats per la banda de música de la Unió Filharmònica, que aquell any acompanyava el repartiment de panoli, pels capgrossos i per la dolçaina i el tabal. Els seus vestits van arribar tan arrugats de Barcelona que una jove planxadora, Hermínia Arasa, va passar-se tota la nit planxant-los a la tintoreria i impremta Aleu, llavors la única que hi havia a Amposta.

D’aquest important esdeveniment, no ens en queda cap testimoni gràfic; en coneixem, però, alguns detalls, gràcies al fet que l’escena es va reproduir, just l’any següent, al Programa Oficial de Festes Majors, perquè, llavors, encara no s’editaven cartells amb motiu de les Festes.

El dia 9 de juliol de 1948, el ple de l’Ajuntament d’Amposta havia acordat, en sessió ordinària, la compra d’una parella de gegants per a la ciutat, tal com consta a l’acta d’aquella sessió. Poc després de la seva estrena, el 17 d’agost, va aprovar el pagament a la Casa Paquita, carrer Unió 9 de Barcelona, de 12.000 pessetes per la compra de les dos figures i dels seus corresponents vestits i complements.

Poc després de la seva estrena, el 1951, van fer la seva primera sortida. Van anar a Tarragona amb motiu de la celebració del centenari dels gegants tarragonins, a les festes de Santa Tecla. Les sortides per trobades geganteres són encara avui una de les seves activitats més destacades.

El 1984, atès que estaven molt deteriorats, l’Ajuntament d’Amposta va decidir fer uns nous vestits i complements als gegants. Els va confeccionar una modista de la ciutat: Mercedes German. De forma intencionada, va cenyir-se als dissenys anteriors, que s’hi adien molt bé amb el caràcter reial dels personatges reials, que representen els gegants.

El 1989, es van modificar a l’Escola Taller del Castell els cavallets, seguint les indicacions de Francisco Pagà, geganter que va portar la geganta durant 25 anys: se’ls van posar peces d’escuma als punts on els geganters recolzen les espatlles per portadors, i s’hi van afegir llistons laterals en forma de creu. El 1995, les dos figures dels gegants i dels 12 capgrossos d’Amposta van ser reparats i pintades de nou per Agustí Maigí. El 19, amb motiu del seu 50è aniversari, els gegants es van reparar a la casa l’Entremès de Valls, i van estrenar els vestits i complements que llueixen avui dia.

Van  sempre acompanyats de música: els primers anys d’una dolçaina i un tabal, després d’una de les dos bandes de música d’Amposta, la Fila i la Lira, que alternen l’acompanyament un any cadascuna, i des de les Festes Majors del 1992 també per les dolçaines i els tabals del Grup d’Animació Samfaina.

Canvi de noms als gegants

Al desembre de l’any 2018 es van celebrar els 70 anys dels gegants. En l’acte que es va fer el 18 de desembre es va fer el rebateig, l’apadrinament i el canvi de vestimenta dels actuals gegants d’Amposta, fins al moment coneguts popularment amb els noms de Ferran i Isabel.

El canvi de nom dels gegants va venir motivat perquè els dos personatges històrics mai van tenir cap relació directa amb Amposta i és per aquest motiu que es va proposar canviar els noms, ja que els gegants, habitualment, recorden figures vinculades a la ciutat. Els noms que se’ls va atorgar van ser Ramon Berenguer IV i Peronella, atès que va ser Berenguer IV qui va fer la donació d’Amposta a l’orde de Sant Joan de l’Hospital de Jerusalem i el que va permetre la creació de la Castellania d’Amposta, i també perquè els gegants ja porten una indumentària medieval i una corona comtal.

Pel que fa als vestits dels gegants, només s’han canviat dos cops, l’any 1984 i el 1999, pel seu 50è aniversari. Ara, vint anys després, tornen a estrenar vestuari, aquest cop adaptat a l’època en què van ser elaborats. Un dels altres canvis que s’han aplicat són els complements, com és el cas del ceptre de Ferran, que s’ha substituït per un pergamí on es plasma l’apadrinament dels gegants per part de Ràpita i Jaume, els gegants la Ràpita.

Els gegants nous

L’any 2018 l’Ajuntament d’Amposta va encomanar a Joan Miró Oró de la Serra d’Almos una parella nova de gegants. En aquest cas i a proposta de la Colla de Gegants ens vam decantar per fer una parella de músics perquè Amposta té una forta vinculació musical, i en especial a la música de banda.

Els nous gegants músics es van presentar dins del marc de la XI festa del mercat a la plaça, l’any 2019, que aquest any anava vinculada a la música. A l’acte d’inauguració es van descobrir a la mateixa plaça de l’Ajuntament. Roc i Cecília que són els noms que es van triar per votació popular.

Així, el trombó de vares de la Fila es diu Roc, amb 753 vots a les urnes i 125 vots a l’enquesta de Facebook (un total de 878 vots). En segon lloc, va quedar Cinto (amb un total de 624 vots), en tercer lloc, Joan (375 vots) i finalment Josep (331 vots).

Quant al nom de la clarinetista de la Lira, Cecília, amb un total de 1273 vots (1051 en papereta i 222 per la votació a través de Facebook). Molt lluny ha quedat el segon nom, de Susanna, amb un total de 398 vots. La segueix Carme, amb 327 vots, i Assumpció, amb 216 vots.

Actualment, quan hi ha alguna sortida els gegants que surten són Roc i Cecília. Ramon Berenguer IV i Peronella només surten a Amposta puntualment.