El Pont Penjant

El projecte de l’enginyer J.Eugenio Ribera, aprovat després de presentar-se juntament amb altres projectes, els de F. Grasset i de J.M. Pagés, va començar a contruir-se l’any 1915.

La contrucció del Pont Penjant va començar amb les obres de la pilastra dreta, tocant a la població. La construcció va determinar l’enderrocament de diverses cases per poder obrir un carrer ample que coincidís amb l’entrada al pont per aquesta pilastra, l’actual avinguda Alcalde Palau, abans demonimanda carrer de Sant Sebastià. Per a contruir la pilastra del marge esquerre de l’Ebre les obres van ser molt més dificultoses, ja que calia enfonsar els solaments amb l’ajut de l’aire comprimit fins a 30 m de profunditat, fet que va constituir tota una fita, però que va comportar fins i tot la pèrdua de vides humanes.

Amb la construcció del Pont Penjant cauria en desús el pas de barca, utilitzant tradicionalment per creuar l’Ebre, on hi havia els ponts, rampes de fusta que servien per amarrar les barques i per permetien embarcar i desembarcar.

El març de 1938, després de diversos intents fallits, el pont fou enfonsat per l’aviació de l’exèrcit de Franco. El taulell de la calçada va haver de fer-se de nou després de l’enfonsament sofert. En aquesta reparació del pont van fer-se algunes modificacions en afegir-se les dues passarel·les exteriors a les columnes, mitjançant una jàcena de rigidació i instal·lant vuit cables sostenidors per costat en lloc dels sis inicials.

Indubtablement, el Pont Penjant representa una de les obres arquitectòniques més destacables de la població i constitueix el símbol per excel·lència d’Amposta. El Pont Penjant es troba muntat sobre dues pilastres, en forma d’arc de triomf, de 24 m d’alçada. El pont va ser durant molts anys el de llum més gran del país. La volada toal del tram penjat és de 134 cm i es divideix en tres parts: una central de 86 m, sostinguda a cada costat per sis cables principals, i dos trams més, de 24 m cadascun, aguantats per sis cables, a l’altra banda de les pilastres.

L’estructura del taulell la constitueixen 105 bigues transversals subjectades pels cables sostenidors, i està proveïda d’elements tècnics especials per a evitar les dilatacions i els moviments laterals. Inicialment el conjunt va ser projectat per a resistir 120 Tm de pes.

Després de les diferents reformes (1941, 1957, 1976 i 2008) el pont ha estat remodelat, però ens ha arribat als nostres dies amb un aspecte semblant a l’original, mantenint els sis cables sostenidors per cada costat, si bé s’han incorporat unes passeres exteriors per a vianants que no existeixen en el projecte original.