Edificis modernistes privats

Amposta conserva un conjunt d’edificis modernistes que formen part del creixement contemporani de la ciutat.

Història

El Modernisme és un moviment cultural i artístic internacional, desenvolupat entre finals del segle XIX i principis del XX, que respòn a una nova concepció social, ideològica i tècnica. Representatiu de l’aristocràcia i l’alta burgesia europea, la decoració és l’element base. A les Terres de l’Ebre, es desenvolupà a finals del segle XIX, quan acabades les guerres carlistes, s’experimentà un fort creixement demogràfic lligat a una important evolució en l’agricultura.

El conjunt de cases modernistes que conserva Amposta està format per habitatges construïts entre els anys 1910 i 1930. Els elements decoratius de les façanes d’aquestes cases són: pilastres amb volutes als capitells; mènsules esculturals amb fulles, motius humans i florals; encoixinats; baranes de ferro forjat; cornises i baranes d’obra decorades a la part superior dels edificis; esgrafiats; emmarcaments a les finestres i balcons; distribució simètrica dels elements; manises de colors; columnes amb decoració; arcs de mig punt. I els materials constructius són pedra, maó, fusta i ferro.

La Casa Fàbregas era propietat d’un pagès dedicat al conreu de l’arròs. Tenia magatzems, patis, cisterna, cellers, cavallerisses, claveguera pròpia, etc., i destaca el color verd de les finestres i balcons, que indicava que es tractava d’una casa de pagès. De la mateixa família, la Casa Palau Fàbregas, també coneguda com l’antiga Casa del Francés, sempre ha tingut la planta baixa destinada a la funció de botiga o altre tipus de comerç o servei.

La Casa Panisello, propietat del cofundador de la Casa Cros, tenia instal·lada a la planta baixa l’oficina de la Casa Cros. Al igual que la Casa d’Enric Ramón, propietat d’un tècnic de molins, en què a la planta baixa es van instal·lar les oficines, les bàscules per a pesar l’arròs, i el magatzem de l’arròs o llotja, amb un espai per a la maquinària del molí de vapor que va funcionar fins a la Guerra Civil. Posteriorment va ser utilitzada com a magatzems d’arròs i com a oficines per la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta.

La Casa Masià era propietat del Sr. José Masià, ramader, pagès dedicat al conreu de l’arròs i l’olivera, i que aleshores era alcalde d’Amposta. L’obra s’anà construint progressivament depenent dels beneficis de les diferents collites de l’arròs. Propietat també d’un pagès dedicat al conreu de l’arròs, l’olivera i la vinya, era l’antiga Casa Margalef.

Del conjunt de cases modernistes, destaquen les decoracions de tres d’elles. La Casa del Notari presenta magnífiques bandes horitzontals enfonsades amb esgrafiats. La Casa Morales-Talarn destaca per la profusió de decoració i un xamfrà molt ornamentat. I la Casa Caballé ressalta en la seua decoració de rajoles blanques i vermelles combinades amb motius geomètrics i rajoles amb motius vegetals.