Camàndula (I)

Camàldula, romanço, broc, falòrnia o, com la coneixem més popularment a les nostres terres, milonga. "No m’expliques milogues" és una expressió que hem escoltat i hem usat moltes vegades per fer callar algú que veiem que ens està enredant, algú que veieu que ens vol enganyar. Etimològicament, però, Camàldula prové d’un poble italià que va crear un rosari que invita a resar 30 avemaries, tot i què aquí l’accepció va més pel costat de no combregar amb rodes de molí.

Durant aquests dies de Nadal, i mentre menjàvem polvorons i torrons, des dels despatxos del primer pis de l’Ajuntament ens va voler fer empassar, també, "molletes de pa", engrunetes. Van voler fer-nos creure que allò que es va aprovar al ple dels pressupostos era la solució ideal, perfecta, solidària i justa per al poble. Res més diferent a la realitat.

Desmuntem-ho amb els exemples més flagrants.

Un és el que es repeteix sempre pels voltants del mes d’octubre, una Camàldula repetida any rere any. O fake new modo repeat, per als millenials. "Amposta, a punt d’assolir els 22.000 habitants" . Notícia del 21 de setembre del 2021. Té tots els ingredientss: titular explosiu, retret al passat (abans del govern d’ER), i sabó, molt de sabó, a la sempre "impoluta" feina del govern municipal actual. Sempre, sempre, sempre, aquesta notícia queda contrastada amb les estadístiques del IDESCAT, que es publiquen a principi d’any.

Podem veure en la següent imatge que la població a dia 31 de desembre del 2021 és de 21.317 habitants, lluny de 22.000 habitants o dels 21.850 habitants que certifica la noticia. Mirem ara el passat, el que volia vendre ER, i la realitat. Perquè la realitat és la veritat:

En què s’assembla la notícia a la realitat, a la veritat? En no massa coses, pel que veiem. Ens preguntem cada any per què es vol demostrar, via l’augment de la població, que ’Amposta va bien’?. No sabem la resposta. Sí que tenim clar, però, que el govern d’Adam Tomàs segueix aquella màxima que diu: ’una mentida dita mil vegades és veritat’ del monstre Göbbels.

L’estratègia de l’engany i la manipulació, fàcilment comprovable en aquest cas.

Una altra peça al teler de la impecable gestió que ens volen fer empassar: l’Ajuntament d’Amposta, entre els 20 municipis de més de 20.000 habitants de tot l’Estat més sensibles amb la gestió social de la covid.

Què podem pensar quan llegim aquest titular?: Uauuu! Amposta ho ha petat amb el tema de les ajudes socials! Què bé!

L’Ajuntament s’ha posat 100% al costat de la gent en una situació tan sensible! Se’n va fer ressó la premsa? I tant! És clar que sí! Via nota de premsa el govern d’ER, que inflava el pit. Però la realitat és ben diferent.

Se’ns volia fer creure que Amposta és dels millors ajuntaments de l’Estado Español en la gestió del COVID. La sensibilitat, p erò, no és el mateix que l’excel·lència. I és aquí on radica la manipulació.

De veritat Amposta va destinar molt més diners que d’altres poblacions per a pal·liar la pandèmia? Dels 200.000 € inicials d’ajudes COVID a empreses, al
final se’n van destinar només 72.000 €.

Com s’han distorsionat els números? Molt senzill. S’han fet passar per ajudes COVID, per exemple, les subvencions a empreses que organitzen les estades d’estiu i augmentant el cost per les famílies d’Amposta. O també, un altre exemple, van transformar en ajudes COVID la campanya "Sonen les terrasses". Dos exemples del que va ser l’estratègia COVID del 2020.: fer passar qualsevol ajuda per ajuda COVID.

I això no ho diem nosaltres ho va dir el Sr. Alcalde en un Ple.

Per cert, les ajudes COVID del 2021 a empreses i comerços van desaparèixer per art de màgia durant el transcurs de l’any. Una dada molt curiosa, aquesta.

Un altre titular que hem llegit aquest Nadal: "Amposta amortitza de forma extraordinària 1,3M € de préstec". Una notícia que té dues variables a comentar. La primera és que després de preguntar, a les comissions de pressupostos, si s’amortitzaria aquest 1,3M d’euros abans de final d’any, no ens van respondre. Que no ho sabien, ens van dir. També que era 1,3M € que es va fer una modificació de crèdit a finals d’octubre, per tant aplicable a novembre. Però no. Es va estirar fins a finals de desembre. Per què? Per falta de solvència, segur. Cap dubte.

Però el que més sorprèn és el terme extraordinària. Tenim entès que aquest 1,3M € estava dins d’un préstec per a inversió del PAV2. Com que a principi de gener ja havia arribat la subvenció s’havia de pagar si o si. Per tant, preguntem: extraordinària? Segur? Doncs no.

Com diem, s’havia de pagar sí o sí, i s’ha allargat el pagament al màxim per falta de fons. Per això, també, i per si de cas, es va contractar una línia de crèdit d’1M €, per evitar tensions de tresoreria amb mires al tancament de final d’any