Balada

Descripció

Balada és un nucli urbà molt petit situat al Delta de l’Ebre just davant de l’illa de Gràcia, tocant al riu Ebre. Pertany als termes municipals d’Amposta i de Sant Jaume d’Enveja, ja que es troba situat al limit entre els dos termes, entre la riba dreta de l’Ebre i el canal de la Dreta. Curiosament, la separació entre els dos termes municipals als que pertany es localitza en les dues bandes del seu únic carrer, el carrer Sant Cristòfol.

Dins del nucli hi destaca la presència d’un baladre de grans dimensions, el Baladre de Balada, un arbust que ha esdevingut l’emblema d’aquesta petita localitat. Per les seues extraordinàries dimensions, aquest baladre ha estat catalogat com a Arbre Monumental.

Història

L’orígen del nom sembla que és una referència al majestuós baladre que conté, però també podria provenir del nom d’algun llinatge o cognom dels seus primers pobladors. Antigament, Balada fou un lligallo. I a meitat del segle XX, la població arribava fins als 30 habitants i fins i tot tenia una escola.

L’orígen de la seva delimitació entre dos municipis es remunta a l’any 1912, quan els ajuntaments de Tortosa i Amposta van fer la delimitació entre els dos termes i van optar per repartir-se la meitat del nucli per a cadascun ja que no era clar a quin terme pertanyia. Posteriorment, la part de Tortosa passà a dependre de Sant Jaume d’Enveja quan aquest s’hi segregà l’any 1978.

No hi ha cap estructura urbanística. La tipologia urbana està formada per un seguit de cases disperses, compta amb una població de 14 habitants amb residència fixa, amb un estancament del creixement, tot i que a l’estiu hi ha més residents.

Nucli format a partir de la colonització del Delta de l’Ebre, que comença a créixer a partir de principis del segle XIX, en què pagesos de l’interior posen en marxa conreus al Delta, coincidint amb la pujança del cultiu de l’arròs, sorgint el Mas de Balada, a l’empar de la Torre de Carlet (torre militar construïda al Delta, a la partida de Carlet, al segle XVIII, per defensar la zona dels atacs piràtics).

Els habitatges, vora la carretera, són d’una sola planta i la majoria són unifamiliars, evolució directa de la típica barraca del Delta. Són de maçoneria, algunes emblanquinades, amb petites finestres i porta. Al voltant de les cases resten petits trossos de terra que és conreada amb conreus d’horta i arròs.

La seua economia, predominantment, és agrícola, amb cria d’animals, la majoria aviram, per a consum propi.