Article d’opinió del PSC d’Amposta a la Revista d’abril de 2022

CONFETI I SERPENTINES, dos articles de festa d’efectes visuals molt llampants utilitzats per a la celebració i la decoració. Paperets que acaben per terra tapant de colors ben vistosos els carrers del nostre poble quan l’alcalde Adam Tomàs no sap com fer-ho per amagar allò que no fa bé.

QUÈ ENS APUGEN ELS IMPOSTOS i hem de rascar-nos les butxaques a base de bé? Què Amposta està bruta, plena de clots, per falta de manteniment i què per poder circular és com una gimcana? No us preocupeu que ens ho compensaran en un acte festiu, amb focs artificials inclosos, que mentre mirem al cel, no veiem els forats del terra, mai més ben dit. Anar pels carrers és un com pujar al Dragon Khan, s’han de salvar tota mena de forats, tant si vas a peu com si vas amb vehicle. Anem espai que com ens entri el peu, la caiguda està assegurada i, a sobre no se’n fan responsables del mal estat dels carrers.

NO DESCOBRIM RES DE NOU, a hores d’ara està en boca de tothom com una evidència més que provada que, en lo que respecta al manteniment de la nostra ciutat, el canvi encara no ha arribat. Després de 7 anys governant, ja no es pot escudar més en l’herència rebuda per justificar la falta d’inversió en la via pública. 37.000 € diaris recaptats per l’Ajuntament que no sabem ben bé on van a parar!

SOM CONSCIENTS que després del que hem passat en el confinament de la pandèmia, ja comença a ser hora de sortir, de disfrutar dels actes festius, però una cosa no treu l’altra, perquè quan el confeti i les serpentines es recullen i tornem a la crua realitat del dia a dia, la gent volem solucions.

L’ALCALDE NO ES CANSA DE TREURE PIT i atrevir-se a dir "les actuacions que estem fent són d’una gran magnitud i tenen la capacitat de transformar la ciutat", faena li dono Sr. Tomàs per transformar la ciutat, crec que a hores d’ara no hi ha carrer al poble que no estigui per arreglar. Això si, quan al ple s’enduu algun retret i crítica, tergiversa les paraules per fer-se la victima, perquè l’oposició l’incomoda. No fos cas que perdi algun vot pel camí, i així torna al mateix discurs de sempre, no vull tornar a marcar el calendari quan arribo a casa després del ple i pensar, ja n’hi ha un altre de passat. Que es pensa que nosaltres no els comptem també perquè la seva majoria tant aplastant l’utilitza sempre per desdibuixar la realitat del dia a dia. El que ha de fer és governar, i no barallar-se amb l’oposició, que es retroalimenta ell sol.

I NO PODEM DEIXAR DE BANDA com es troben molts parcs i zones verdes del nostre municipi, allò que tota la vida s’ha dit, un "herbassal", ara li han adjudicat un glamur immillorable amb el nou concepte de "vegetació espontània". No hi ha res com donar ales a la imaginació, fins i tot pots arribar a veure una mala herba de tota la vida tan preciosa com una rosella.

EN CONCLUSIÓ, i el més important és que ja tenim aquí el pagament de l’IBI, que ampostins i ampostines ens hem de rascar les butxaques i treure d’allí on sigui per pagar l’impost que l’any passat en plena pandèmia, l’alcalde va decidir pujar, i que aquest any, com si ens fes un favor, ens l’ha congelat. A omplir la caixa de l’Ajuntament que nosaltres no tenim el privilegi de pagar-lo quan es vagi bé, privilegi que si atorga a l’empresa Agbar que l’ajuntament té contractada per la recaptació del subministrament de l’aigua. Nosaltres a pagar a hora i puntual, si no, tenim assegurat el recàrrec de demora.

A UN ANY DE LES ELECCIONS MUNICIPALS, ja tenen el confeti i les serpentines preparades per adornar, maquillar i omplir de colors les imatges de la ciutat en blanc i negre, aquelles que volen obviar, aquelles que volen amagar, aquelles que, tot i l’esforç en donar-los colors, els ciutadans i ciutadanes d’Amposta tenen molt clar que existeixen i que se les troben cada dia pels carrers. Al poble no se’l convenç tan fàcilment.