Amposta, pendent de dos símbols per eliminar tota la simbologia franquista

Amposta encara la recta final en la l’eliminació de tota la simbologia franquista que  hi havia a la ciutat. Aquest divendres al migdia, la regidora de Cultura, Inés Martí, ha donat compte a la comissió de Promoció de la Ciutat del moment en què es troben totes les gestions necessàries per acabar d’eliminar la presència de símbols de l’època franquista a la ciutat. En concret, segons recull el cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic, a Amposta queden dos simbologies: una làpida al cementeri on es fa referència als màrtirs i una placa amb els juncs a un habitatge del carrer Melilla.

Sobre la làpida del cementeri, la regidora ha explicat que l’Ajuntament seguirà les recomanacions de Memorial Democràtic que passen per "la dignificació dins dels paràmetres democràtics". En un informe del 23 de novembre, el Memòria Democràtic indica que "en aquests casos s’instal·li una senyalització adjacent a la tomba que desproveeixi de càrrega d’exaltació el símbol i el reinterpreti des d’una vessant pedagògica i divulgativa. Sobre el cas concret que hi ha a Amposta, Memorial Democràtic proposta senyalitzar-la d’aquesta manera: "En aquesta tomba van ser enterrades víctimes de la violència social que es va produir arran de l’esfondrament de les institucions democràtiques causat pel cop d’Estat contra la Segona República, de juliol de 1936, i l’esclat posterior de la Guerra Civil (1936-1939). Aquesta làpida conté simbologia d’exaltació de la dictadura de Franco, que va utilitzar les víctimes d’aquesta violència amb finalitats." La regidora ha explicat que ara la regidoria de Cultura es posarà a treballar per fer aquesta placa i instal·lar-la.   

Sobre la placa al bloc de pisos del carrer Melilla, Martí ha explicat a la comissió que ja s’ha informat al veïnat del bloc la seva retirada. Els Serveis Municipals ja té a la seva planificació de les properes setmanes fer-ho.

El carrer de l’alcalde Villalbí

La regidoria de Cultura, a través de la Comissió del Nomenclàtor, està treballant també en la dignificació del carrer Alcalde Josep Villalbí, alcalde republicà el 1936. "L’any 2013, l’antic equip de govern de CiU va decidir posar el nom de l’alcalde Villalbí a un carrer dels més menuts que hi ha a la ciutat, a la zona del cementeri", recorda l’alcalde, Adam Tomàs, "va ser una falta de respecte cap a la figura de l’alcalde i el nostre compromís amb la família és restituir la seva memòria canviant el carrer". A finals del 2018, la Comissió del Nomenclator ja va tractar traslladar el nom del carrer Alcalde Josep Villalbí a la zona del CAP i es va emplaçar a parlar amb el veïnat del carrer implicat pel canvi. Aquests van considerar innecessari fer un canvi de nom al carrer i van proposar la possibilitat de posar el nom d’Alcalde Josep Villalbí a la plaça que hi ha davant de l’edifici. La comissió del Nomenclàtor va tractar aquest tema a la reunió del 23 de setembre de l’any passat, emplaçant-se a prendre una decisió definitiva durant el 2020 parlant amb la família. La pandèmia ha modificat el calendari previst i segons apunta la regidora, es tornarà a reemprendre a principis del 2021. Sobre el nomenclàtor, la Comissió també té damunt la taula què fer amb el carrer Alcalde Palau, alcalde . La regidora, Inés Martí, explica que s’ha elevat una consulta al Memorial Democràtic per saber com procedir en aquest cas.

Des del 2015, Amposta ha anat eliminat la simbologia franquista que hi havia a la ciutat com diferents plaques de noms de carrers (el 2016 es va enretirar, per exemple, una placa de l’actual avinguda de la Ràpita, ubicada al número 28 d’aquest carrer, i que portava el nom de Avenida Generalísimo Franco, amagada sota una de les plaques noves) o ha canviat els noms franquistes dels carrers (el 2017 es van canviar els noms dels carrers García Morato i Ruiz de Alda per Eugenio Ribera i Ramon Salas, "una reivindicació feta al govern anterior i que mai no ens atenia", recorda l’alcalde).

Projecte Stolpersteine

D’altra banda, Amposta també està a l’espera, des del 2018 quan es va fer la sol·licitud al Memorial Democràtic, que s’instal·len deu plaques stolpersteine, o llambordes, a les cases on van viure els 10 deportats a camps de concentració nazis. "Aquestes plaques, per a tot Europa, s’estan fent des d’Alemanya, i estem en espera", ha explicat Martí, "confiem que al llarg del 2021 ja ens les puguin col·locar".

Martí ha aprofitat la Comissió de Promoció de la Ciutat per recordar que la recuperació de la Memòria Històrica és un eix principal del projecte de ciutat de l’Ajuntament. Així, l’Ajuntament es va adherir l’any 2018 al Comebe, Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre, entitat amb la qual s’està treballant per a la senyalització dels espais de la Guerra Civil i s’ha preparat diferents rutes de divulgació del que va passar a Amposta a la Guerra Civil. "A més, l’estiu del 2021 està previst fer un camp de treball per recuperar els nius de metralladores de la zona del cementeri i catalogar aquests espais", clou.

D’altra banda, l’alcalde ha avançat que per reconèixer la importància que tenen totes les accions que es realitzen per la Memòria Històrica, la regidoria de Cultura passarà a anomenar-se regidoria de Cultura i Memòria Històrica. "Tenim previst poder-ho fer en els propers plens", afegeix.