Amposta i l’Aldea s’uneixen per celebrar el centenari del Pont Penjant

El 15 d’agost es compleixen els 100 anys de la col·locació de la primera pedra al Pont Penjant. Una efemèride que es commemorarà amb unacte institucional el mateix dia en què participaran no només elsrepresentants institucionals d’Amposta, sinó també de l’Aldea. Sota el títol El PontPenjant, Cent anys de la unió de les dues ribes de l’Ebre, Amposta i l’Aldea s’uniran al bellmig d’aquesta emblemàtica infraestructura. Serà a partir de les onze del matí, i hiparticiparan la Banda de música La Unió Filharmònica, la banda musical Verge delsPrats de l’Aldea i els gegants de les dues poblacions. Des de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament s’ha fet una crida a la ciutadania perquè hi participen abillats amb les vestimentes típiques de principis de segle XX.

El Pont Penjant, un símbol de ciutat centenari

És, sense cap mena de dubte, el símbol d’Amposta. El Pont Penjant presideix, majestuós, la façana fluvial de la ciutat i configura una de les principals entrades -i més atractives- al municipi. Ha sigut testimoni de la història més recent del municipi: l’ha vist convertir-se en ciutat, créixer i desenvolupar-se, també ha patit els efectes de la cruenta Guerra Civil, quan va ser bombardejat, i ha vist entrar i sortir veïns i visitants. Enguany està de celebració. Tot just el 15 d’agost es compleixen 100 anys de la col·locació de la primera pedra d’aquesta obra arquitectònica, la més destacada del patrimoni de la ciutat.

Va ser l’alcalde Joan Palau quan el 1908 va anunciar a la població la concessió del Ministeri de Foment per dur endavant el projecte de construcció d’un pont sobre l’Ebre. Finalment, a l’abril 1909, el Ministre de Foment aprovava la Reial Ordre concedint la construcció del pont. Va ser l’any 1910 es va subhastar els sondejos previs i van començar al juliol. Va ser llavors quan, fent les perforacions a la riba esquerra, les aigües artesianes pujaven fins a uns 3 metres per damunt del riu. Les obres van ser adjudicades el 1914 i finalment a les festes d’agost de 15 d’agost es va col·locar la primera pedra. Les obres, que van durar sis anys, van ser pressupostades en 875.175 pessetes, de les quals 200.000 van ser aportades pel municipi i la resta per l’Estat. També hi va contribuir la Mancomunitat de Catalunya. Després de fer-se la prova de resistència, consistent a fer passar 44 carros amb un pes total aproximat de 66 tones, l’any 1921, Primo de Rivera va inaugurar-lo.

Els efectes de la Guerra

El Pont Penjant també va patir les conseqüències de la cruenta Batalla de l’Ebre. Al març del 1938 va ser enfonsat com a resultat d’un intens bombardeig. Va ser el 10 de març quan la sirena de la Cambra Arrossera va donar, un cop més, el senyal d’alarma de l’aviació. Els avions rasants van descarregar en aquella ocasió més bombes, caient-ne una sobre els cables laterals que va provocar l’enfonsament de la plataforma. El bombardeig va acabar amb una víctima mortal, la senyora Conxa de la Llet, que estava travessant el pont en aquell mateix moment.

Amb el pont destruït, els republicans van instal·lar un pont de barques davant la plaça de l’Aube per a comunicar-se amb la resta de la seva zona i facilitar l’evacuació de l’exercit republicà. No va ser fins el 1941 quan el ministre d’Obres Públiques, inaugura, després de la reconstrucció, el pont penjant.