Vagi per endavant que ens hagués agradat moltíssim que Amposta hagués estat escollida seu dels Jocs del Mediterrani 2017. Disposem d’instal·lacions de primera categoria per albergar proves; instal·lacions com la d’Esgrima, Rem Olímpic i Piragüisme, o la de Tir. I vagi també per endavant que des de l’any 2009 es van anar fent gestions, tant per part de l’equip de govern d’aleshores, com per part de clubs esportius.
Però fem una mica d’història: l’any 2008, Tarragona va fer públic que aspirava a l’organització dels Jocs del Mediterrani 2013. Per part de la Federació Catalana de Rem es va proposar la construcció d’una pista artificial per a les proves de rem al riu Francolí (el Reial CN Tarragona és el club més antic de rem a l’Estat i tenia i té un equip molt potent). La construcció hagués millorat molt les condicions de la pràctica del rem a la ciutat, però els membres de la candidatura van rebutjar l’obra perquè deien que no podien assumir-ne el cost. La segona proposta va ser l’Ebre al pas per Amposta, lloc d’entrenament del CN Amposta, un dels clubs amb més historial d’Espanya en Rem Olímpic, i que ja comptava amb un Centre de Tecnificació homologat pel Consell Català de l’Esport. Estava pensat que les regates podien fer-se entre els dos ponts, ja que als Jocs del Mediterrani la distància de competició és de 1000m. i entre els ponts la distància és aquesta. També es va acordar que Amposta construiria un nou Centre de Rem i que per al 2013 ja estaria acabat (es va inaugurar al 2011). No obstant, els membres de la candidatura també van rebutjar la proposta i van apostar pel canal Olímpic de Castelldefels. L’any 2009, Tarragona va perdre la votació per organitzar els Jocs del Mediterrani de 2013, sent les guanyadores les ciutats gregues de Volos i Larisa, que més tard varen renunciar per la greu crisi econòmica, de manera que els Jocs es van adjudicar a Mersin, a Turquia.
Però l’any 2012, Tarragona va reactivar la intenció d’organitzar els Jocs per a 2017. Els que llavors estàvem a l’equip de govern de l’Ajuntament vam iniciar contactes institucionals amb la Generalitat, la Diputació de Tarragona i les diferents Federacions esportives, amb la intenció d’oferir Amposta com a seu. També amb el director executiu de la candidatura Tarragona 2017, el Sr. Ramon Cuadrat, qui va visitar Amposta i a qui se li va mostrar les instal·lacions esportives, la Residencia d’esportistes, el nou Centre de Rem, la Sala d’Esgrima, única a tot l’estat espanyol, el Club de Tir, etc. També se li va lliurar un dossier amb totes les potencialitats d’Amposta per a organitzar qualsevol esdeveniment, refrendant que estàvem preparats des del punt de vista esportiu, comercial, cultural, social, sanitari, logístic, i de voluntariat, així com refermant la disposició d’Amposta per millorar les instal·lacions esportives que fessin falta i per assumir les diferents despeses d’organització. La direcció de la Candidatura Tarragona 2017 va marxar molt sorpresa de tot el que Amposta podia oferir. Inexplicablement, uns mesos més tard, vam rebre una carta de l’alcalde de Tarragona, el Sr. José Félix Ballesteros, en la que molt amablement ens agraïa l’interès però on ens deia que els tècnics desaconsellaven Amposta com a seu dels Jocs per la distància respecte a Tarragona (80 km.).Les seus de rem de Castelldefels (a 80 Km. de Tarragona) o la d’hípica a Barcelona (aquesta a 100 km.) no havien tingut la mateixa consideració, ni el mateix tracte. Deu de ser veritat que els km. de cara nord són més curts que de cara sud... Tarragona va ser finalment designada per a organitzar els Jocs del Mediterrani 2017. (Són les ciutats designades les que són responsables d’escollir les seus).
I sí, com diu el Sr. Adam Tomàs, no ens en vam sortir amb Tarragona. Ni nosaltres, ni tampoc altres ciutats de les Terres de l’Ebre que també volien ser seu dels Jocs. Tarragona es va oblidar de les nostres terres, i va preferir apostar per la potència de Barcelona, o per la il·lògica decisió de proposar com a seu dels Jocs ciutats on no tenen ni tan sols una fitxa esportiva de l’esport del que han estat designades seu.
Del que ningú no ens pot acusar és de no haver intentat amb totes les nostres forces ser una de les seus. Per història, per present i per futur, Amposta és un referent internacional en esport, tant des del punt de vista de les instal·lacions, utilitzades en entrenaments i concentracions per centenars d’esportistes d’arreu del món, com des del punt de vista de resultats, amb esportistes olímpics, amb moltes medalles en Campionats del Món i d’Europa,... Esportistes que també han participat en Jocs del Mediterrani i alguns d’ells amb medalles, com Toni Merin o Oscar Arjona.Ara queda molt bé dir que no es va fer prou, però Tarragona va decidir, perquè ho podia fer. I va decidir i dir NO.
Però no és la primera vegada que això passa, i segur que el Sr Adam Tomás ho deu recordar bé, ja que quan Amposta aspirava a tenir els estudis d’INEF, el conseller Carod Rovira i la Secretària General, Sra. Anna Pruna, van preferir escollir Cambrils i no Amposta com a seu universitària, oblidant i relegant les nostres terres i la nostra ciutat. No obstant, Amposta va continuar treballant i, malgrat aquella decisió il·lògica, avui més de 100 estudiants cursen els seus estudis universitaris a la nostra ciutat.