100 dies

Una data important dins d’una legislatura són els 100 dies. Històricament els experts relacionen aquesta data amb Napoleó. És el temps que va transcórrer des de la seva fugida de l’illa d’Elba on estava exiliat i la seva derrota definitiva a Waterloo, en 1815. Durant aquesta "campanya dels cent dies", va reconstruir l’exèrcit i va reprendre el govern. A Estats Units, va ser el president Frankin D. Roosevelt el qual el va introduir com "període de gràcia". Va assumir el càrrec el 1933 i durant els primers cent dies de govern va aprovar la majoria de lleis intervencionistes que va posar en marxa per lluitar contra la Gran Depressió. Aquestes lleis van ser posteriorment el seu llegat i es coneixen com "New Deal". En aquest temps va aconseguir que el Congrés aprovés 15 lleis que reconstruirien la moral i l’economia del país. Des de llavors, ha estat una data simbòlica en què els presidents han traçat les prioritats dels propers quatre anys de mandat.

Clarament hem vist les prioritats del Sr. Adam Tomàs, continuar criminalitzant tota l’oposició, li hem sentit frases "ara amb l’amenaça del ROM es porten millor", tota l’oposició li ha faltat el respecte? Som xiquets de parvulari? Ens sembla que no.

Tampoc esperàvem, com a Grup Municipal, que se’ns digues que només anavem a l’Ajuntament a fer acte de presència. Tampoc que ens dirien que no tenim cap responsabilitat. També ens ha dit que ens busquem feina. Però qui és creu? A qui va donant lliçons dient que ell treballava i feia política? Sent funcionari, pots tornar sempre a la teva plaça. No doni lliçons, ni una.

També ens diu que exagerem tot per preocupar a la gent. Un exemple clar és el reglament que están aprovant passant per tota propietat privada. Al reglament no es fa esment en cap moment que això va només dirigit als bancs. Si aplica el reglament, tal i com està escrit, sense inventar-nos res, segurament podrien fer allò tan veneçolà de "exprópiese!". Com a grup municipal, defensarem la llibertat de la propietat privada, i la llibertat de tenir un pis buit, sense llogar-lo i no ser multat amb un 50% de IBI. Però el rodillo ens passarà per sobre.

Pot ser esperàvem una reacció en positiu per la gran victoria del Sr.Adam Tomàs, amb setze regidors, que durant tota la Campanya havia promès una modificació del ROM, però no esperàvem una retallada de drets, ni de veu, ni de sous…

Un altre dels temes importants d’estos 100 dies ha sigut la votació al Parlament, a proposta dels Comuns-Podemos- Iniciativa, sobre la prohibició de fer festes en correbous. Una votació on va guanyar l’abstenció, amb 61 vots, però que per dinámica parlamentària el resultat va ser positiu, i per tant el govern té ara una patata calenta.

No ens agrada que un partit que qüasi bé no té representació al territori decideixi sobre les nostres tradicions. No es pot canviar la manera de fer festes d’un dia per l’altre. No poden tocar les nostres tradicions per la porta del darrera. Els espectacles tradicionals amb bous configuren un element central en les celebracions populars d’un bon nombre de poblacions de Catalunya. Els primers indicis de la festa daten del segle XVII, i va ser durant els segles XVIII i XIX que es va anar estenent per diversos municipis de les Terres de l’Ebre i de la resta de Catalunya.

L’any 2010, s’aprova al Parlament de Catalunya la Llei 34/2010 d’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous, que blinda el marc normatiu de la celebració dels correbous. En ella s’hi estableix una estricta normativa que posa al centre de tot la seguretat dels animals i de les persones que hi participen.

El flux econòmic que aquesta tradició reporta, els llocs de treball que genera i el patrimoni genètic incommensurable de la cria i la selecció que els humans fem d’aquests animals motiven que aquest esdeveniment sigui únic. Es, per tot això, que vàrem incloure a l’últim ple, una moció per preservar i defensar les festes en bous. A la moció hi van donar suport totes les forces de l’Ajuntament en alguns petits ajustos, tots vam votar a favor.