Informació històrica

El Castell d’Amposta

El seu emplaçament. Un lloc estratègic a la riba de l’Ebre i la Mediterrània.

El Castell d’Amposta està emplaçat en una prominència de la terrassa quaternària al costat dret de l’Ebre, en un punt on el riu s’estreteix prop ja de la seva desembocadura.

Està situat estratègicament en el punt d’articulació entre la mar Mediterrània, via de comunicació dels pobles i les cultures de les seves riberes, i la vall de l’Ebre, on la navegació fluvial va permetre des de temps antics el desenvolupament d’un important comerç vers l’interior peninsular.

En successives èpoques l’Ebre i les zones properes han estat frontera: pels tractats comercials entre els romans i els cartaginesos, com a límit nord de la marca superior d’Al Andalus durant la dominació àrab i posteriorment a principis del segle XIII com a línia d’expansió territorial cristiana cap al sud.

Les característiques i la situació estratègica de l’indret han determinat així una ocupació antiga i continuada al llarg dels temps: íbers, àrabs, cristians…

El període ibèric. Els ilercavons, tribu ibèrica que habitava la zona.

Al voltant de l’Ebre es situaven els ilercavons, tribu ibèrica que habitava les actuals comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat. La importància del riu Ebre com a via fluvial per al comerç entre l’interiorpeninsular i els pobles mediterranis fou aprofitat pels ilercavons, que van mantenir un pròsper comerç amb els grecs i fenicis. La major part dels poblats ibèrics de la zona es situaven en petits turons,

a les vores del riu i en la plana costera, amb visibilitat entre ells i amb el riu. L’ocupació ibèrica del lloc del Castell d’Amposta data del segle V a. C. Situat en un promontori de la terrassa quaternària, al costat d’un torrent on les aigües del riu es deurien remansar,hem de suposar que devia servir de fondejador.

L’autor romà Titus Livi, en parlar de la Segona Guerra Púnica, situava la important ciutat d’Hibera a la ribera dreta del riu Ebre. El professor Francesc Esteve Gàlvez va identificar-la amb la situació de l’actual ciutat d’Amposta, encara que aquesta hipòtesi no ha estat confirmada.

El període ibèric. Les sitges, un testimoni del comerç fluvial.

L’economia ibèrica era bàsicament agrícola-ramadera, complementada amb treballs artesanals (teixidors, ferrers, ceramistes,…). L’agricultura era principalment cerealística, riquesa que junt amb les explotacions mineres va atraure als pobles de la mediterrània ( grecs, fenicis i romans ).

L’emmagatzematge dels seus excedents agrícoles durant l’any comportava la creació de sitges. La sitja és un contenidor de forma globular excavat a la roca, que es tanca hermèticament amb una capa de fang humit, d’aquesta manera es conservaven les condicions necessàries per que el gra no germinés.

La capacitat d’aquests contenidors, al voltant de les dues tones cadascun i el seu número en el Castell, indiquen que el gra no era emmagatzemat sols per a l’autoconsum sinó també com a bé comercial, a canvi d’altres productes ( vaixelles de luxe, oli, vi,…)o de pagament en metàl·lic. La troballa de monedes de bronze amb llegenda de Beligion, explica que hi havia un contacte comercial amb la regió de Saragossa.

Actualment es poden visitar a l’edifici de la Castellania, seu de l’Escola d’art i Disseny.

El període àrab. Un domini de més de 400 anys.

El 771 d. C. Un exèrcit d’àrabs i berebers arriben a la Península Ibèrica com a mercenaris. Un cop establerts, mitjançant els pactes diplomàtics i la conquesta militar, dominaren en set anys, la Península, excepte la franja cantàbrica.

La presència islàmica a les comarques de l’ebre abarca un període de quartre segles i mig, fins al segle XII. Durant aquesta etapa l’evolució dels esdeveniments polítics de l’Islam Oriental es reflexaran aquí en els diferents canvis de poder ( Govern Omeia, Emirat, Califat, Regnes de Taifa, almoràvides i almohades i el regne nazari).

Tortosa, a partir de la conquesta cristiana de Barcelona a l’any 801, es convertirà en capital fronterera, a l’aguait de les possibles invasions cristianes per terra i mar. El Castell d’Amposta serà un enclavament important per a la vigilància de la zona costera i el pas pel riu

La llarga permanència dels àrabs en el nostre territori, es pot resseguir avui dia en la toponímia, en les estructures de conreu com les sèquies, les sínies,… i en altres manifestacions tradicionals com la pastisseria o la música.

El període àrab. La muralla tancava el recinte on es refugiava la població dispersa.

Sabem que en la zona valenciana el territori estava organitzat en districtes administratius, de 50 a 100 km2 de territori. El centre de cadascun d’ells era una fortificació d’importància anomenada igual que el districte. Aquests tipus d’organització de la població en petits nuclis rurals dispersos depenent d’una fortificació sembla que fou el model emprat a Amposta: el recinte fortificat del Castell era el centre administratiu i de defensa, al seus voltants s’establien petits nuclis de caire rural com el Pla d’Empúries o la Font de l’Ametller.

En el Castell d’Amposta queden les restes d’aquesta fortificació àrab: un llenç de muralla en la part oest de l’edifici central i un mur, direcció est-oest, a la zona del canal. L’estructura del Castell era la d’un recinte emmurallat que tancava un espai on es refugiaria la població en cas de perill, construint-hi habitacles provisionals. Normalment en aquests recintes no hi havia gaires edificis interiors destacats, algunes vegades només la saluquya ( posteriorment “celoquia “, que era una construcció amb poques possibilitats de defensa pròpia. Una descripcció del Castell del 1390 nomena una torre central anomenada “Celòquia”, que probablement fora la pervivència d’un edifici d’època àrab.

El període medieval cristià. Després de la conquesta el Castell fou donat als hospitalers.

La conquesta de les Terres de l’Ebre es realitza per Ramon Berenguer IV, l’any 1148, tot i que el projecte havia estat concebut anteriorment ja pels seus avantpassats. L’Any 1150 el comte Ramon Berenguer IV, atorga un ampli territori de la comarca del Montsià a l’ordre de lHospital de Sant Joan de Jerusalem, creant-se la Castellania d’Amposta com a centre dels dominis hospitalers en el territori de la corona catalano-aragonesa. Posteriorment el rei Pere, el 1280, va permutar amb els hospitalers els llocs d’Onda i Gallur per la comanda d’Amposta, incorporant-se Amposta al domini reial.

De primer moment el rei dóna el Castell en feu a Pere de Sanaüja, ciutadà de Lleida. Al s. XIV pren relleu la figura dels alcaids en la custòdia i defensa del Castell, rebent a canvi un sou, seran nomenats pel rei i de vegades per l’ologarquia tortosina, que estava interessada en el control del Castell i les seves rendes.

L’any 1384 el Castell passa a mans de l’Ordre de Sant Jordi s’Alfama per concessió del rei Pere III. En el s. XV Tortosa arrenda el Castell per reforçar el seu control del nus comercial de l’Ebre i la Mediterràni

El període medieval cristià. El Castell tenia tres fossats, dos muralles i tres torres.

En la zona nord del recinte del Castell s’aixequen les restes de la part inferior d’una de les torres del sistema defensiu. Aquesta torre coneguda en la seva totalitat gràcies a un gravat d’Alexandre Laborde

( s. XIX ) sembla ésser la descrita per J. Zurita ( 1668 ) com a Torre de Sant Joan. Dues descripccions, una de 1390 i l’altra la de Zurita ens donen a conèixer l’estructura al final de l’edat mitjana del Castell: tenia tres fossats, en forma semicircular, el primer precedia al recinte emmurallat exterior, i els altres es situaven abans del nucli principal del Castell. Hi havia també tres torres; una es trobava sobre el riu, la torre “ Spital “, que fou enderrocada a la guerra de Joan II ( 1446 ), l’altra era la “ Celoquia “ a la part central, i l’última la de “ Sant Joan “. A la guerra de Joan II ( 1462-1472 ) després d’un setge de 8 mesos el Castell d’Amposta quedà parcialment destruït.

La torre medieval.

La torre s’identifica amb la del gravat d’A. Laborde, estudiós i viatger francès, que feu estada amb l’exèrcit napoleònic, a la Península i a Amposta a principis del s. XIX. Fins fa poc temps es deia que aquesta torre era romana però les excavacions arqueològiques desmenteixen aquesta aquesta afirmació, datant-se la construcció en època medieval.

En el gravat s’oberva el Coll Redó, al fos, que reflecteix el domini visual que hi ha del riu, aigües amunt, desde la terrassa del Castell, avui dia ocult per la vegetació. L’existència, a mà esquerra, d’una petita torre de la muralla exterior. Ja desapareguda, i la torre de Sant Joan, a mà dreta, mostren part de l’important sistema defensiu que va protegir al Castell. Adossat a la torre, hi havia un molí, en el lloc on posteriorment es bastiria el molí de Cercós.

Aqueta torre fou construïda en un punt feble, situant-se en un angle de la muralla àrab. En la seva cara nord i oest hi ha espitlleres que tenien una funció purament defensiva. Des d’aquesta banda es dominava la confluència entre el riu i el fossat. Avui dia aprofitat pel canal.

La torre és de planta rectangular ( 9,10 mts. X 11,75 mts. ), conserva una alçada de 5 mts, i està situada en un punt en que la roca mate té un fort pendent; per bastir-la van retallar el conglomerat fins deixar una base plana que varan igualar amb una capa de morter de calç.

Les cares exteriors del mur estan fetes amb carreus de pedra i al mig hi ha morter de calç i pedres de diferent tamany sense debastar, formant en conjunt un mur d’una amplada de 2’40 mts. Els carreus estan treballats: molts d’ells encoixinats, i algun gravats amb la creu de l’Hospital. Segurament la pedra fou extreta d’alguna pedrera propera com ho és la pedrera d’Amposta.

El període modern i contemporani. El recinte del Castell destruït es transforma en centre industrial.

El Castell molt malmès en la Guerra Civil del s. XV es va desfer de mica en mica amb les escomeses pirates, freqüents al s. XVI. L’any 1627 en una ràtzia pirata, la població ha haver-se de refugiar a l’esglèsia parroquial, ja que el Castell no oferia garanties de seguretat.

L’activitat industrial de la ciutat es concentra en el Castell, aprofitant l’energia hidràulica del riu, per la instal·lació d’una fàbrica de sabó, una fàbrica d’extracte de regalèssia, un forn de vidre i, durant aquest segle pel molí arrosser d’en Cercós. Totes aquestes construccions, juntament amb el Canal de la Dreta i l’ús militar del recinte durant els segles XIX i XX ha modificat profundament l’aspecte del Castell.

Els darrers anys.

L’any 1983, l’Ajuntament d’Amposta compra el recinte del Castell, amb la intenció de recuperar una part de la nostra història i també, per tal de dotar a la ciutat amb una sèrie de serveis.

Després de diverses recerques arqueològiques i dels treballs de reconstrucció de les Escoles Taller que tenien el Castell com a seu, avui dia comptem amb l’Escola d’Art i Disseny, que rau en el que era l’edifici de la Castellania, corresponent a la torre “ Celoquia “, i amb la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó, situada en part sobre les restes de la torre de “ Sant Joan “, i que aprofita l’estructura de l’edifici industrial del segle XX.

Al tombant del segle XXI, com a resultat dels trebnalls de rehabiilitació de la zona es va recuperar el segon fossat, que va del canal fins al riu, diversos panys de muralla, i s’ha creat al seu voltant una zona lùdica-cultural.

En la actualitat, 2021, un cop netejada i rehabilitada la façana fluvial d’Amposta, s’estan fent noves tasques de recerca arqueològica i s’està portant a terme la realització d’un projecte de recreació de com seria la zona de baluart vora el riu en època medieval