Escriptora de capçalera

Francesca Aliern i Pons, nascuda a Xerta (Baix Ebre), és una de les escriptores més representatives de les Terres de l’Ebre. Literata vocacional, basa la seva obra en fets reals i quotidians protagonitzats per personatges als qui la vida no els ha estat gens fàcil. Amb un llenguatge proper i impregnat del parlar de les Terres de l’Ebre, aquesta novel·lista té la capacitat d’introduir el lector en l’interior dels seus personatges, fent-lo coneixedor dels seus sentiments més profunds, de les seves angoixes i inquietuds, i de situar-lo i guiar-lo magistralment tant en el context històric i social, descrivint fets i costums, com en l’espai, sempre acompanyat de la remor de l’Ebre. Guardonada amb diversos premis, té un públic lector molt fidel i una obra prolífica. L’any 2016, l’Ajuntament de Xerta la va declarar Filla Predilecta de la vila.

És, des del 2014,  l’escriptora de capçalera de la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó.

Obra

Xerta, 1976
Xerta. Recull popular, 1995
Records i memòries al voltant d’uns murs, 1995-1996
Un otoño, toda una vida, 1997-1998
No llores, Laura, 1999
El batec de l’aigua, 2000
La canela, 2001
Misererenobis, 2002
La menestrala, 2003
La historia innecesaria, 2004
El pont de la solitud, 2005
Sabó moll, 2006
Camins, 2007
Cor de llop, 2008
Aigües fondes, 2009
Mans de fang, 2010
L’espiera, 2011
La senyora Avinyó, 2012
La segona innocència, 2013
Les passions de la menestrala, 2014
Cullerades de vida, 2015
Cafè de París, 2016
Negre estalzí, 2017
Darrere els seus talons, 2018
La jove Laura, 2019
Paper mullat, 2020